dijous, 16 de gener de 2014

música callada

si de música parlem, l'any que comença s'estrena amb força inaudita: tenim un instrument nou, la barítona, de sons vellutats i riquesa harmònica; s'incorpora la gralla a un grup de jazz, magnífic maridatge de modernitat i tradició; escoltem 'El cant dels ocells' a ritme de pop rock en la pau tensa i nuclear d'un moment històric; i sentim, -de sentiment-, el piano lent de Mompou, 'Música Callada', i els versos de T.S. Elliot, East Coker', en el comiat a Josep M. Castellet, home de cultura, eclèctic i de mires amples, conciliador: 'Les paraules es mouen, la música es mou, només en el temps; però allò que només és viu només pot morir"
.



4 comentaris:

Montse ha dit...

se'm fa una mica difícil pensar en la gralla en un grup de jazz, però si tu ho dius, segur que deu ser magnífic! (t'he de creure!)

matilde nuri i espona ha dit...

creu-me! però per a gaudir-ne de debò, aquí tens un enllaç:
escolta:

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=IoFcPMwcEsU

a mi em sembla magnífic
.

Montse ha dit...

Si que m'agrada, però gaire estona potser se'm faria una mica dur. Potser és falta de costum (l'Oriol Martorell sempre ens deia que la música, qualsevol tipus de música, per estimar-la, cal sentir-la moltes vegades). Segur que tenia raó! Gràcies per fer-me conèixer coses noves :)

matilde nuri i espona ha dit...

cert, com més escoltes una música que t'agrada més l'estimes
.