dissabte, 15 de febrer de 2014

equilàter

ara, abans o més tard; la tecnologia fa visible a la pantalla les entrevistes que s'emeten en directe per la ràdio: l'encontre de Mònica Terribas amb Jaume Cabré i la música de Schubert de fons perfila tres cares iguals;  imatge i paraula i coherència d'un plantejament; o la pedagogia en el suggeriment 'si a algú li abelleix fer una segona lectura de 'Jo confesso', la possibilitat d'afinar; plaer, gaudi, sentit
.



6 comentaris:

Montse ha dit...

Et va agradar, "Jo confesso"? a mi em va encantar!

matilde nuri i espona ha dit...

Montse, ja saps què penso de Jaume Cabré: reuneix totes les virtuts!

Montse ha dit...

si, ho sé!

es va estar set anys, per escriure aquest llibre! les coses importants són llargues...

fanal blau ha dit...

Jo espero trobar el temps per tornar-me'l a llegir...

matilde nuri i espona ha dit...

sí, set o vuit anys, és que podia ser d'una altra manera?


matilde nuri i espona ha dit...

hola, fanal!!
temps, temps, temps: no ens hem d'avorrir mai, eh!