dimecres, 19 de febrer de 2014

reprendre

'hi ha danys que no es poden reparar', escrivia Montserrat Roig a les pàgines inicials de la novel·la 'L'òpera quotidiana', i ho completava: 'perquè existeix la maldat, la maldat que no veus amb un cop d'ull';
aquesta reparació dels danys impracticable és la prova de l'èxit i alhora del fracàs de les maquinacions de la ment humana; tan se val si actua un braç musculós que acaba en forma de garfi o un cuc virtual que infecta les xarxes socials o la lenta i persistent gota malaia damunt del cap del reu: el mal és sempre i en tot lloc mal i allà on actua causa damnificats;
la nit és llarga si hi ha batalla als carrers de la ciutat; i tanmateix curta si el matí presenta incendis, morts, violència i la certesa d'una nova jornada amb hostilitats per endavant; i estranya quan un home, desesperat, mirant a la càmera del reporter que està gravant, declara: seguirem lluitant, perquè no tenim res a perdre, perquè no tenim enlloc on anar: o, tanmateix, -hi ha massa soroll- ha dit: perquè no tenim res a guanyar, sols volem viure a la casa del poble, allà on hem viscut durant molts anys, sempre en pau, i ja ens estava prou bé
.