dimarts, 25 de març de 2014

la poètica del pallasso

un poema, encara inèdit, que vaig escriure fa un cert temps, comença així: exemptes d'un nom que les anomeni, les lluites a cobejança es redueixen;  recordo ara aquests versos perquè procuro esbandir idees nocives tot escoltant a Tortell Poltrona i les seves reflexions sobre la cobdícia;
segons el diccionari cobejança seria el desig viu i il·lícit de posseir alguna cosa o alguna persona;

penso que de pallasso, així com d'home seriós, poètic, pregon, diàfan o docent, se n'ha de venir de mena; és un do; en canvi, de lladre en pot ser qualsevol que tingui a la punta de la llengua jocs de paraules miraculosos que justifiquin els furts, qualsevol que tingui amics que li validin tot allò que no te perdó;
però m'agrada creure que, en efecte, 'això s'acaba'; que l'ordre establert està canviant; per si quedava algun dubte, deixo també enllaçada la intervenció de la periodista Esther Vivas