dijous, 13 de març de 2014

verament

ens commou llegir explanacions que reclamen decència; un gest concret i signat; estem farts de monòlegs, soliloquis, circumloquis, al·lusions i paraules abundoses que passen de llarg o per damunt de l'assumpte capital i no acaben de posar ordre al desgavell que, entre claudàtors i a posta, provoca el dit de ferro, un dit que prem l'ull aliè i no accepta queixes formals, i avisa: jo tinc més dits a les mans que tu ulls al cos;
nogensmenys, de demostracions d'integritat n'hi ha cada dia, i les prenem totes en consideració;
.


2 comentaris:

Montse ha dit...

per sort (n'hi ha cada dia)

si no, ja podríem fer-nos matar...

matilde nuri i espona ha dit...

procurarem no fer-nos matar, no morir matant
viure la nostra vida i, si pot ser, ser conscients d'aquesta sort que tu dius
apa, cuida't molt
.