Els llibres que he publicat - 14+5

  • ELS LLIBRES QUE TINC PUBLICATS FINS ARA:
  • Rojo Flamingo - PROSA**
  • A tall d'aigua - POESIA**
  • Cordes - POESIA**
  • ***Un botó per cada trau - POESIA **
  • ***Weby i el viatge còsmic - infantil - Ed. Beascoa
  • *Weby y el viaje cósmico - infantil -Ed Beascoa
  • *Weby i els amics repetits - infantil -Ed. Beascoa
  • *Weby y los amigos repetidos -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuà juga a casa -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuá juega en casa -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuà juga al jardí -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuá juega en el jardín -infantil -Ed. Beascoa
  • ***He d'anar-me'n - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***Si es fa fosc - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***I, tanmateix, va ser una nena - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***Marques de trinxera - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***Relats amb CORNÈLIA ABRIL**
  • ***Quídam, l'innominable - POESIA

divendres, 30 de maig del 2014

l'anxaneta

Sagals d'Osona

resulta que
              som
    no resultadistes
 
vivim
a poc a poc

de bon grat

amb gust de privilegi

          el procés
              creatiu

dijous, 29 de maig del 2014

'El secret de la mare'

l'article de Sebastià Alzamora avui al diari Ara em sembla d'una importància cabdal, per dos motius: primer, perquè denuncia amb noms i cognoms una arbitrarietat de la justícia, i segon, perquè mostra bastant a les clares quina mena d'engany ens espera als ciutadans comuns quan anem a judici amb una causa contra ciutadans, diguem, il·lustres o, per un motiu o altre, singulars; dit això, em refermo en la idea de que els jutges que sí fan la seva feina aguanten una situació molt tensa i ens esperonen a la resta de ciutadans a lluitar per fer net i assolir un nivell de justícia social, com a mínim, acceptable;


retorno ara al vailet de qui parlava l'altre dia en un post anterior; és el nen que il·lustra la coberta del llibre 'El secret de la mare', de J.L. Witterick



he llegit amb delit la novel·la; l'he beguda com aigua que sadolla l'assedegat; si bé el règim nacionalsocialista va posar contra les cordes a la població de Polònia, alhora i per la seva banda, en major o en menor grau, la gent que vivia als pobles va fer mans i mànigues per oposar-se a la crueltat d'una guerra que no era la seva; el secret és que no hi ha secret, i aquest camí l'hem fet tantes vegades; les estructures de poder enfront l'individu...; però venen temps nous, i nosaltres confiem i treballem per a que siguin temps millors; antany, el robatori, per exemple, d'un rellotge, significava per al seu propietari la pèrdua física d'un objecte de valor; avui, mig embogits en l'espai virtual, el robatori de documentació privada suposa el desdoblament de l'objecte robat, de manera que lladre i propietari disposen indistintament d'uns arxius la informació dels quals pot estar degudament enregistrada a les oficines de la propietat intel·lectual, potser dipositada en despatxos de notaris, qui sap si penjada en el famós núvol; en qualsevol cas, que una carpeta no desaparegui del tot ja és un pas endavant; dit això, sols podem desitjar que els afanetes i pispes i forada-parets facin gala públicament de l'audàcia que els caracteritza i que se'n vanagloriïn molt i molt i molt; i que els observadors fins mantinguin l'ull ben atent i en prenguin nota
.


dimecres, 28 de maig del 2014

de follies

i l'endemà, que és un dia nou, vint-i-quatre hores d'un temps per estrenar, s'esborra d'una revolada la petja dels caiguts; ja no ens emplenarà el nas la pudor de suat dessobre suats antics; ja no haurem de suportar més la presència d'homes que fan mal ús de la seva facultat de decisió i d'acció; en un vist i no vist, desapareixerà la  petja que han deixat, com si mai no hagués existit un peu, una bota amb puntera, la força amb que van prémer en trepitjar; l'un rere l'altre, els veiem sucumbir; ara sí funcionen els filtres, allò que menystenien: el vot; de debò no n'eren conscients? no sabien que el fracàs comença a gestar-se quan s'inicien les invectives contra el ciutadà comú: la finestreta oberta, el fum penetrant la intimitat de les cases i provocant la picor als ulls, la suplantació de les identitats, una, dues, tres i les vegades que calgui justificar allò que no té justificació, informes falsos, furts, imposar la recreació d'una justa, fer assumir a la població  d'antuvi i com a cosa natural el combat que els facinerosos lliuren entre ells;

el temps nou és avui, i jo ho celebro: el món serà un lloc una mica més habitable
.

dimarts, 27 de maig del 2014

la llei de recurrència

el vailet s'està assegut a la vorera del carrer; secardí, eixerit, mig replegat sobre sí, s'agafa les cames amb els braços i s'encongeix d'espatlles; li perfila la cara un tret de timidesa, un esclat de rubor; desconeixem el motiu que provoca en ell una semblant reacció; no obstant això, la imatge que veiem ens ajuda i estimula; la supressió de l'evidència suggereix la presència d'una altra persona, algú que no veiem i es manté fora de l'enquadrament del visor i, per tant, fora de la coberta del llibre que tenim a les mans; quan nosaltres, potencials lectors, en un moment o altre, prenguem la decisió de començar a llegir el relat, tindrem notícia de que allí, al costat del vailet, hi havia de manera constant una figura humana en plena conversa; més o menys, un intercanvi d'aquesta naturalesa: si admetem que la vida és un conjunt d'elements muntats en cascada, podem dir sense por a equivocar-nos que allò que som i fem avui tindrà conseqüències directes sobre allò que serem i farem demà; com un corrent d'aigua saltant per un desnivell del terreny, ens arrosseguen els desequilibris emocionals, els embats de l'atzar, els problemes que ens planteja la coexistència i hem de resoldre; perquè no volem marxar cap-cot dels projectes que ens il·lusionen, hem de dirimir i treure l'entrellat dels nusos procurant deixar el menor nombre de damnificats en el camí i alhora mirar d'estalviar-nos a nosaltres mateixos ser un damnificat més; l'escena en qüestió capta el moment concret en què el vailet dóna resposta al plantejament consecutiu: quin és el nombre que segueix en la successió 1,1, 2, 3, 5, 8... ; intuint quina és la llei característica de la successió, ha dit 13
.


dilluns, 26 de maig del 2014

dilluns

avui és el dia de les valoracions; hem votat, plou i és dilluns; hi ha opinions diverses, però tots sabem de tot perquè un cop vist, tothom és llest; el cas és que estem contents; la filla de l'exconseller Huguet, Aina Huguet, acompanyada del músic Daniel Pitarch va oferir dissabte un recital de poesia a Can Mauri, a La Garriga, Cremades d'últim grau, un espectacle poètic molt recomanable; els pagesos han segat els camps d'ordi , de la collita en faran farratge pels remugants, els rostolls han agafat de cop una coloració daurada preciosa, les oliveres tenen un to grisenc i el cel està encapotat; per on caminem els gossos d'una casa de pagès ens borden, nosaltres anem amb gos també, o potser és que els amoïnem quan han de començar a menjar: Pavlov tenia raó: l'animal respon als estímuls sonors, insaliva cada vegada que algú toca la campaneta
.

diumenge, 25 de maig del 2014

qui som

societat civil, persones anònimes que avui anirem a votar; i ho farem amb convenciment, perquè volem canviar la manera de fer i d'entendre la política; perquè voldríem donar a les paraules i als fets valor real, tant com sigui possible; perquè voldríem no haver de sucumbir davant actituds demagògiques o manipulacions del llenguatge: hauriem de saber reconèixer l'eficàcia dels discursos intencionats, i dir no, prou; prou als qui busquen incidir i conduir la mentalitat de la majoria en benefici propi o d'una minoria; dir, senzillament, no ens interessa seguir el joc, un joc de rol, un relat amanit, surti d'una cova o d'un cove, es va filant sota el tret comú de la confusió, un magma d'arenes pantanoses, l'hàbitat ideal per a no concloure res que no sigui allò que amb intenció es vol arribar a demostrar; hem fet la prova de la divisió, i és esfereïdor;
anem a votar perquè volem viure en democràcia, lliures
.




divendres, 23 de maig del 2014

què fem


esperar avui la pluja d'estels que te la radiant situada en la direcció de l'Óssa Major

posar atenció als mots i a les paraules celestes universals d'ús poc freqüent: periheli, ejecció, circumpolar

campar per l'onzena magnitud que no és visible a ull nu i no ens exigeix comprar entrada ni pagar tribut

forjar un poema amb residus de gel i pols

perviure en la pluja que s'esdevé tempesta

llogar la casa i anar a vendre? 

onanisme literari?

o nanisme literari?

dir no: NO

complaure's en la bellesa de cinc embarcacions avarades a la badia quan mar i cel són el mateix cos 

gaudir els 14 instants de mar catorze

punt cat
.

dijous, 22 de maig del 2014

desconeixença del bosc

massa fils invisibles que no palpem; la informació absent és un empelt que s'insereix en la planta patró; arbres fets i drets s'erigeixen com pals de telèfon i es deixen caure a voluntat per barrar el pas, en el sender, en l'autovia; desconeixença del bosc i de la llenya, del tronc infal·lible, de les dents de les serres elèctriques; ciberespai  s'haurà de pronunciar igual que ciberspy
.



dimecres, 21 de maig del 2014

la meva opinió

l'espai interior conté en sí mateix sentit poètic; un pati central, amb arbres tarongers, parterres de flors,  una font, cadires de fusta i un bar; la nit és fresqueta al Verger del Museu Frederic Marès que acull als amants de la poesia en general i als devots de Vinyoli en concret; un feix de llum blau elèctric il·lumina indirectament l'arcada de pedra on s'apleguen els recitadors, cinc homes de diversa edat i procedència i una dona; m'impressiona la intervenció de Jordi Llavina quan de cop tanca el llibre i comença a recitar de memòria un poema; i després quan en dues ocasions més decideix declamar sense llegir; també em colpeix la pausada veu de Susanna Rafart, m'amara la pell i l'ànim sobre tot amb el darrer poema, que no és de Vinyoli sinó d'autora; hauria agraït tenir a les mans un programa amb els poemes que es van llegint; sóc just capaç d'assimilar in situ l'allau de títols, versos, referències, i voldria més tard, a casa, fer allò que la poesia demana: una segona o tercera si no tantes re-lectures com calgui; en tot cas, qualitat, molta qualitat en una vetllada genuïnament barcelonina
.

dilluns, 19 de maig del 2014

Setmana de la Poesia de Barcelona


(foto: ... i escaig)


cap de setmana poètic, divendres, al Verger del Museu Frederic Marès: Vinyolians. Memorial Joan Vinyoli; a la foto, d'esquerra a dreta: Feliu Formosa, Vicent Alonso, LLuís Solà, Susanna Rafart, Jordi Llavina i Manuel Forcano

dissabte al Mobile World Center: Poesia i Noves Tecnologies; Laura Borràs, Oreto Domènech, Berta Rubio Faus


divendres, 16 de maig del 2014

la mutilació dels cossos

i després
             un braç biònic
              una cama de titani
              un xip coclear
                                                quanta, quanta guerra 

                          en un camp de mines
el perill és caminar                                              
     una passa endarrere
     dues passes endavant
                                       és la meva manera d'estar sol
                                                                                  la poesia
                                                                els  silencis

           però   hem de fer ús del dret que ens pertany
                                           la ment humana és potent
                                              hem de recuperar el diàleg
                                                                                 les llibertats

          i avui
                   el soldat que guerrejant va perdre una extremitat
                         ja tot sol es renta les dents  
                           amb els dits  agafa ous de la ouera       menja

                     l'atleta corre  damunt les cames flexibles
  el nen escolta fressejar
         i parla i riu
                    i  riu   riu

                                   la civilització sempre avança
                                                                        sortosament




           

dimecres, 14 de maig del 2014

JOSEFINA CASTELLVÍ

va ser una alegria molt gran escoltar ahir el nom de Josefina Castellví a la gala del premi Català de l'Any; i no m'estranya que la flamant guanyadora del guardó tingués en aquell instant un pensament concret i breu: com m'estima la gent; jo m'hi compto entre la gent que l'estima; sempre recordaré les seves paraules en un altre acte públic, mentre es feia la presentació d'un projecte força ambiciós com havia de ser el transvasament d'aigua del cabal dels rius francesos als rius catalans, i el ponent defensava l'aprofitament de l'aigua que d'altra manera es malbarata, perquè finalment s'aboca al mar i això es com llençar...; llençar? Josefina Castellví es va exclamar, i en veu fluixa, al nostre costat va dir 'aquest home diu bestieses!';
amb Josefina Castellví hem après a estimar el mar, el cicle de l'aigua, el gel, la natura, el respecte per l'altre, l'aventura de la ciència, el silenci, la solitud; tot això de manera palpable, és a dir, vivint la realitat que ho contempla, amb una idea principal: no es pot comprendre allò que no es coneix, per això cal promoure la investigació i el gust pel coneixement
.

dilluns, 12 de maig del 2014

emocions



                 E                            E  
                     M                    M
                         O             O
                            C        C
                               I     I
                                 O



dimarts, 6 de maig del 2014

sojorn

no tenia gens de son
                               i pensava
seria bo quantificar els elements amb mesura
 tots els punts de la ballada ritual
algunes ferides obertes, la llana del coixí original
         els quilos de fenc
                                      mes tot d'una
m'ha pres, mel·liflu, el son tranquil i fibrós
que ara dormo amb la mà oberta
el palmell mirant enlaire
                                 sense sentir ni fer res
les anàlisis, ha dit la doctora, són de llibre
i jo sé que això és cert i suficient