dijous, 29 de maig de 2014

'El secret de la mare'

l'article de Sebastià Alzamora avui al diari Ara em sembla d'una importància cabdal, per dos motius: primer, perquè denuncia amb noms i cognoms una arbitrarietat de la justícia, i segon, perquè mostra bastant a les clares quina mena d'engany ens espera als ciutadans comuns quan anem a judici amb una causa contra ciutadans, diguem, il·lustres o, per un motiu o altre, singulars; dit això, em refermo en la idea de que els jutges que sí fan la seva feina aguanten una situació molt tensa i ens esperonen a la resta de ciutadans a lluitar per fer net i assolir un nivell de justícia social, com a mínim, acceptable;


retorno ara al vailet de qui parlava l'altre dia en un post anterior; és el nen que il·lustra la coberta del llibre 'El secret de la mare', de J.L. Witterick



he llegit amb delit la novel·la; l'he beguda com aigua que sadolla l'assedegat; si bé el règim nacionalsocialista va posar contra les cordes a la població de Polònia, alhora i per la seva banda, en major o en menor grau, la gent que vivia als pobles va fer mans i mànigues per oposar-se a la crueltat d'una guerra que no era la seva; el secret és que no hi ha secret, i aquest camí l'hem fet tantes vegades; les estructures de poder enfront l'individu...; però venen temps nous, i nosaltres confiem i treballem per a que siguin temps millors; antany, el robatori, per exemple, d'un rellotge, significava per al seu propietari la pèrdua física d'un objecte de valor; avui, mig embogits en l'espai virtual, el robatori de documentació privada suposa el desdoblament de l'objecte robat, de manera que lladre i propietari disposen indistintament d'uns arxius la informació dels quals pot estar degudament enregistrada a les oficines de la propietat intel·lectual, potser dipositada en despatxos de notaris, qui sap si penjada en el famós núvol; en qualsevol cas, que una carpeta no desaparegui del tot ja és un pas endavant; dit això, sols podem desitjar que els afanetes i pispes i forada-parets facin gala públicament de l'audàcia que els caracteritza i que se'n vanagloriïn molt i molt i molt; i que els observadors fins mantinguin l'ull ben atent i en prenguin nota
.