dimecres, 21 de maig de 2014

la meva opinió

l'espai interior conté en sí mateix sentit poètic; un pati central, amb arbres tarongers, parterres de flors,  una font, cadires de fusta i un bar; la nit és fresqueta al Verger del Museu Frederic Marès que acull als amants de la poesia en general i als devots de Vinyoli en concret; un feix de llum blau elèctric il·lumina indirectament l'arcada de pedra on s'apleguen els recitadors, cinc homes de diversa edat i procedència i una dona; m'impressiona la intervenció de Jordi Llavina quan de cop tanca el llibre i comença a recitar de memòria un poema; i després quan en dues ocasions més decideix declamar sense llegir; també em colpeix la pausada veu de Susanna Rafart, m'amara la pell i l'ànim sobre tot amb el darrer poema, que no és de Vinyoli sinó d'autora; hauria agraït tenir a les mans un programa amb els poemes que es van llegint; sóc just capaç d'assimilar in situ l'allau de títols, versos, referències, i voldria més tard, a casa, fer allò que la poesia demana: una segona o tercera si no tantes re-lectures com calgui; en tot cas, qualitat, molta qualitat en una vetllada genuïnament barcelonina
.