dilluns, 27 d’octubre de 2014

la classe

per descomptat que quan sorgeix un personatge sinistre, 'que es pensa que mana molt', i prohibeix cantar una cançó determinada el què de debò promou -i de quina manera!- és la reacció col·lectiva -una més, de tantes!- prou potent; a l'escenari, els músics van haver de fer canvis en el repertori, sí, però la gent que omplia la platea va entonar un clam comú -una vegada i una altra vegada i una altra!-
'si tu l'estires fort per aquí i jo l'estiro fort per allà, segur que tomba,
tomba, tomba, 
ben corcada deu ser ja...';

celebrem a propòsit les paraules que Jordi Graupera posa en boca de la professora hongaresa Ágnes Heller quan es recorda de Immanuel Kant: 'sabem que som lliures perquè coneixem el nostre deure'

l'article sencer, publicat a Núvol, és una meravella:  Ágnes Heller

en faig un tast: 'La classe és ella. Ella fent surf entre les nostres aproximacions pàrvules, provant d’extreure’n les preguntes pertinents.' 


4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

A mi em sembla que ja no estant els temps com per prohibir tant, perquè prohibir ja no funciona. Però molts no saben fer altra cosa i tenen molt poca imaginació.

L'article molt maco!!! Hauria de llegir més sovint Núvol, la veritat és que no ho faig gaire. :(

Bona setmana, guapa!

Montse ha dit...

Prohibit prohibir! recordeu? (si, sembla mentida que tot contiuï igual!) Si estirem tots... que caigui ja! Molt de temps no pot durar!

matilde nuri i espona ha dit...

a mi també em sembla que prohibir demostra poca imaginació!

matilde nuri i espona ha dit...

és una sensació ben estranya, aquesta d'haver de reivindicar L'estaca!