dimarts, 23 de desembre de 2014

i com sempre, en el vers

també enguany posaré els peus a la cadira
el seient amb corcs, versió Saramago,
i les quatre potes ben ferrades

amb el pensament entregat, germans de vers!
pronunciaré les paraules solemnes
que manllevo d'un home vinculat a la poètica del circ
                                                   Alexandre Romanès

la neige, le vent, les étoiles: 
pour certains, ce n'est pas assez;
                                                       que més o menys, ve a dir:

                                                        la neu, el vent, les estrelles.
                                                      per a segons qui, no és suficient

i aleshores sense escapatòria i de grat
seré qui sóc
               avui
               Bones Festes!!

4 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Poema amb força, decidit i, no obstant, amb el record dels corcs insignificants que ens poden corsecar per dins, també.

Carme Rosanas ha dit...

Bones festes i bona poesia... T'escoltem et mirem dalt de la cadira i t'aplaudim de tot cor.

matilde nuri i espona ha dit...

Olga, Carme,

ara veig que no he agraït els vostres comentaris; deixem-ho com un inconvenient d'aquestes dates, tan plenes d'altres temes

tot i que tard, un gràcies ben gran i commogut!!!

Montse ha dit...

he vingut tard a llegir-te... i com que les festes ja són passades, Molt Bon Any, poeta!