dilluns, 15 de desembre de 2014

la mania que tenim els catalans

seguint una mica en la línia del post anterior, jo no practico el catalanisme ni el vigatanisme; sóc nascuda a Vic, i per tant sóc catalana i sóc vigatana; a més, tinc el costum quotidià d'estimar Catalunya i tot el que l'hi és implícit; de fet, no entendria una versió oposada a aquesta idea;

per altra banda, i per ser del tot imparcial, si anem al diccionari, ens adonem que vigatà o vigatana té doble accepció: vigatà,-ana [de Vic] I. adj. 1. Natural de Vic. 2. Relatiu o pertanyent a Vic o als seus habitants. 3. Habitants de Vic. 4. Nom donat als partidaris de Carles d'Àustria durant la guerra de successió, en oposició al terme botifler;

la figura del botifler sempre s'ha relacionat amb els partidaris del rei Borbó Felip V, i la paraula defineix a qui col·labora amb els enemics del seu país, o, també, i ja en sentit figurat, a qui és inflat, arrogant o presumit.
sense haver d'anar a teràpia -amb el diccionari a l'abast i amb alguna constatació evident en tenim prou-
el diccionari ens orienta amb la definició d'un altre concepte, que aplicaré en concret, evitant l'ús genèric per no ofendre a qui no toca: espanyar vol dir fer malbé, fer saltar el pany d'una porta
.



9 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Jo, sóc pacífica, no espanyaria mai res... ;D cadascú amb les seves portes i els seus panys, ben respectuosos... He, he, he...

matilde nuri i espona ha dit...

i jo sóc vigatana!

Jordi Dorca ha dit...

La meva mare és nascuada a Manlleu.
Ai!

Carme Rosanas ha dit...

I els meus pares a Roda...

matilde nuri i espona ha dit...

Jordi, hola!
Manlleu és a tocar de Vic...

matilde nuri i espona ha dit...

Ja ho he pensat, abans, que tu tens arrels rodenques
n'esteu tots dos empeltats

Olga Xirinacs ha dit...

Simplement som, i les circumstàncies ens determinen. Les circumstàncies poden ser heretades o adquirides, però mai negades: ens han fet com som.

matilde nuri i espona ha dit...

Olga Xirinacs, hola!
Som plecs de la personalitat que tenim, sigui quina sigui. La gent que va conèixer la meva àvia troben que jo m'hi assemblo, tant de cara com en la manera de ser i de fer.
Ja m'està bé.
La resta deu ser viure la vida de cada dia...
Abraçades!

Montse ha dit...

dec ser l'única nascuda a Barcelona? Fa molts anys em sentia ciutadana del món... ara em sento ciutadana fora del món (com Raimon?)