Els llibres que he publicat - 14+5

  • ELS LLIBRES QUE TINC PUBLICATS FINS ARA:
  • Rojo Flamingo - PROSA**
  • A tall d'aigua - POESIA**
  • Cordes - POESIA**
  • ***Un botó per cada trau - POESIA **
  • ***Weby i el viatge còsmic - infantil - Ed. Beascoa
  • *Weby y el viaje cósmico - infantil -Ed Beascoa
  • *Weby i els amics repetits - infantil -Ed. Beascoa
  • *Weby y los amigos repetidos -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuà juga a casa -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuá juega en casa -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuà juga al jardí -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuá juega en el jardín -infantil -Ed. Beascoa
  • ***He d'anar-me'n - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***Si es fa fosc - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***I, tanmateix, va ser una nena - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***Marques de trinxera - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***Relats amb CORNÈLIA ABRIL**
  • ***Quídam, l'innominable - POESIA

dilluns, 29 de desembre del 2014

no per sorpresa

I.

tot d'una i no per sorpresa els indicadors oficiosos
ens rampinyaven l'esperança: passat l'estiu no hi hauria tardorada

                                                 la por anunciava més por i eludia testificar
                                 el caràcter perillós d'un toll de rialles persuasives
                                                  en llur estat de desvari i de prevalença
      no deixava encara marca en els cossos minvats i en sollevament
                                                             era tan sols fluixa hilaritat
                                                 per dir
             haureu d'anar a peu al futur
             comptar els jorns per victòries o embogir
             i sota la justa llei del més fort
             no respectar el pas de les estacions
             i conservar el nivell de cognició del nadó no nat



II.

no per sorpresa, així tots els anys, la tardor va arribar
i ens trobava fent panellets d'ametlla i de pinyó i de coco
caminant camins fressats o reposant esgotaments
                                                                   sota la verdor d'una arbreda
                                                          amb expectatives de vida saludable
                                                                 fent la feina tot just treballant
en l'esperança fèrria de fer, junts i agermanats,
                       història d'un dia        història d'un tarannà
                                                                       
      ara un hivern benigne ens ha dut fins a cap d'any
                                                    per dir
               amb emoció: adéu, 2014
                per sempre t'estimarem
.


9 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ooooohhhh!!! Que preciós!!!

M'agraden les teves paraules, que flueixen i llisquen en la ment amb una bellesa dolça i harmònica i no per sorpresa. Com si fossin alguna fòrmula ancestral i retrobada de nou.

Estimarem el 2014 per sempre i enscdisposem a estimar el 2015 de la mateixa manera ... O més.

Carme Vilaró Rovira ha dit...

t'he trobat, ens hem retrobat
he redescobert aquí la bellesa dels teus mots i allà la bellesa de la teva complicitat d'amiga

una forta abraçada

... i escaig ha dit...

Gràcies, Carme Rosanas,
l'any que acaba, amb tot el què ens ha deixat viure, demana un final feliç
i sí, el 15, també!!!
deixem enrrere la revolta dels somriures, i entrem de ple a la de les abraçades: això promet!!!

Carme Vilaró, ja ens hem abraçat avui!!! Quina alegria tan gran!!!
Seguim, seguim
.

Jordi Dorca ha dit...

sí, jo també t'he ben trobat per aquí: és un plaer, un honor

... i escaig ha dit...

Gràcies, Jordi!
Això és cosa d'osonencs, eh!
Plaer mutu, en lluites iguals, que compartim
.

fanal blau ha dit...

Adéu al 14 i rebem el 15 amb una abraçada ben gran!

Olga Xirinacs ha dit...

Aquesta és la història de la vida madura, potser més que madura.
No sabem si hi haurà tardor, la temem i la desitgem alhora. Perquè ens costa avançar i encara més pujar. I voldríem per a nosaltres la lleugeresa de la fulla seca en caure portada pel vent.
No som fulla, som fruit i per això mateix, pesant i de mal veure.
No obstant, pesarosos, encara pengem de la branca. Un any més.
Salutacions, estimada Mati.

... i escaig ha dit...

Marta,
Abraçada! I comencem


Olga Xirinacs,
Fruita del temps, som polpa i grana i pell; temps continu

Gràcies pel comentari i per l'estima
Un petó
.

Montse ha dit...

Em trec el barret per enèssima vegada, davant les teves paraules, que jo no sabria dir (no així!) Un petó, companya!