dijous, 30 de gener de 2014

pedretes i engrunes de pa

entre el verb entendre i el verb comprendre hi fem encabir un món, totes les fresses d'una paròdia lenitiva i els seus ecos, la reiteració, com una tos; tanmateix, les variants de ser o tenir: 'sóc una casa, tinc una casa' / 'sóc un inepte, tinc un inepte', mestres ressobinats miren de reüll i s'entesten a ensenyar conceptes que mai no han après; prou hàbils encara, això sí, saben com agafar i prendre, redimir boques afins, dictar sentència; i quina embafada portem; llum blavissa, groguenca i platejada del matí, gira-sols en els camps empordanesos, canten les arrodonides veus d'agrupacions veïnals, la gent vol viure en pau i a quatre desgraciats no els dóna la gana: no et preguntis ara què va ser primer, si la gàbia o la ràbia, no t'incumbeix; lleva't, ves a caminar, fa un dia esplèndid
.



dijous, 16 de gener de 2014

música callada

si de música parlem, l'any que comença s'estrena amb força inaudita: tenim un instrument nou, la barítona, de sons vellutats i riquesa harmònica; s'incorpora la gralla a un grup de jazz, magnífic maridatge de modernitat i tradició; escoltem 'El cant dels ocells' a ritme de pop rock en la pau tensa i nuclear d'un moment històric; i sentim, -de sentiment-, el piano lent de Mompou, 'Música Callada', i els versos de T.S. Elliot, East Coker', en el comiat a Josep M. Castellet, home de cultura, eclèctic i de mires amples, conciliador: 'Les paraules es mouen, la música es mou, només en el temps; però allò que només és viu només pot morir"
.



dimecres, 15 de gener de 2014

un 'Picuà', a Sevilla

a la biblioteca de San José de la Rinconada, província de Sevilla, hi ha un 'Picuà', tal i com informa aquest article: aquí
Literatura Infantil y juvenil
1 PicuáPicuá juega en el jardín. Matilde Nuri y Julia Oliveras. Beascoa: Picuá no encuentra a sus hermanos, que como son tan traviesos, se han escondido en el jardín. ¿Sabes dónde están?

dissabte, 11 de gener de 2014

fotografia

Em fa gràcia veure'm en aquesta fotografia que he trobat a la pàgina de VilaWeb. Estic asseguda al costat del meu company, somrient i atenta a les paraules de Xavier Xarles en la conferència que va impartir a les acaballes de l'any passat amb el lema 'La poesia de les matemàtiques'. Va ser molt interessant.
Per a qui vulgui llegir el reportatge sencer: aquí.





divendres, 10 de gener de 2014

el poble de les tres acàcies

Avui he manllevat el títol de l'entrada en el bloc.
'El poble de les tres acàcies' es correspon amb el capítol XXVI de la novel·la 'Quanta, quanta guerra...' de Mercè Rodoreda, a la qual torno sovint, per plaer, per set, perquè m'agrada acompanyar al pobre Adrià Guinart en la seves peripècies d'antiheroi. Ja en el pròleg M. Rodoreda defineix amb escepticisme la figura de l'heroi: 'no crec gaire en els herois' (...) 'l'heroi, o bé és un home pres de pànic que reacciona per salvar-se d'un perill , o bé és un pobre home que necessita realitzar-se, compensar la seva mediocritat'.
L'escena inicial del capítol en qüestió descriu l'incendi d'una casa l'amo de la qual, tal i com llegim, està 'bocaterrosa amb tres forats vermells a l'esquena'. 
I un parell de línies després: 'tanta feina a fer tresor i mira-te'l. Jo el tiraria entrada endins a veure si servia de teia i així no es perdria res'. 
L'autora ens fa conèixer les misèries d'un avariciós garrepa que insulta i prevarica i es guanya les antipaties de tothom i acaba com tard o d'hora ha d'acabar un semblant personatge: mort i colgat de brutícia. 'De la pila d'escombraires només li sortien els peus'.








dijous, 9 de gener de 2014

les nostres vides

Hi ha un aiguabarreig tèrbol i una agressivitat gratuïta en l'ambient. Un excés d'allò que Segimon Serrallonga, en el poema 'Totes les veus cridaven viafors!', en diu 'rialles grasses', quan fa palès que 'Es rigueren d'En J.V. Foix' (...) D'en Riba (...) D'ells i dels Verdaguers (...), i conclou amb aquests versos: 'És fàcil de parlar, sentir-se és impossible. / Totes les veus cridaven viafors! i no ho sabien'.

I, encara, del mateix poeta, Poema Universal de la Negativitat.

No creguis res
que en vers no entri.




dimarts, 7 de gener de 2014

discursiu

torno a fer esment de l'home del mil·leni, estètica de metall i castellers, simbologia d'un clam col·lectiu que genera entusiasme: tenim il·lusió, malgrat tot estem esperançats; som i serem implacables, llegim els llibres que ens agrada llegir, entenem els mots i les imatges i som sensibles a continguts sensibles, estimem a qui ens estima i ens ho diem obertament i agraïts perquè no volem deixar de ser persones vivents trepant l'esquelet de ferro d'un projecte de país nou, el que ja hem començat a construir entre tots aquells que ens hem donat la mà; sabem que tenim sempre pendent de pagar la factura de la terna utopia-desencant-utopia, tot i així ens mantenim ferms i agafats a la corda de la tradició, de la història, del somni, del seny




dilluns, 6 de gener de 2014

els tres mags


les 88 tecles i sis mans tocant a ritme de Boogie Woogie

els tres mags, Manolo Germán i
encara que sembli mentida, el piano
foto: ... i escaig


Lluís Coloma, Axel Zwingerberger, Ricky Nye
foto: ... i escaig
4 gener 2014, Jazza Cava de Terrassa
.

divendres, 3 de gener de 2014

2014 i un escaig

certa velocitat en el nombre
2014 i cap pressa o
atropellament
la màquina empeny
nosaltres som encara nosaltres
i l'home del mil·leni és ja un cos de ferro
fet per a la història
les pessigolles dels castellers
foc i llum i aigua a les fonts
batega la gent
el cor   el cor