divendres, 28 de febrer de 2014

Proust i jo

Avui, a Lola Gulias & Co Agencia Literaria:

Matilde Nuri y Proust




…habló y todo quedó hecho. Dijo y todo fue creado: los huecos y la melancolía, el cantar de los ríos, el fuego, la rueda. De una palabra hizo él la vuelta del cielo, el monte, los golpes de mar. Por el soplo de su boca hubo nubes de estrellas en el espacio sideral. Sería a esta hora temprana, entre dos luces, cuando estableciera el destello esencial del primer día.
Rojo Flamingo
1.– ¿Principal rasgo de su carácter? Consecuente.
2.– ¿Qué cualidad aprecia más en un hombre? La integridad.
3.– ¿Y en una mujer? También, la integridad.
4.– ¿Qué espera de sus amigos? Compañía en la vida.
5.– ¿Su principal defecto? Priorizar en la vida a partir de criterios que no siempre me benefician.
6.– ¿Su ocupación favorita? Escribir.
7.– ¿Su ideal de felicidad? La que se deriva de la coherencia.
8.– ¿Cuál sería su mayor desgracia? Una guerra mundial.
9.– ¿Qué le gustaría ser? Lo que soy, mujer, de vida familiar, que escribe.
10.– ¿En qué país desearía vivir? País Vasco, Irlanda.
11.– ¿Su color favorito? En otoño, los telúricos.
12. – ¿La flor que más le gusta? La flor silvestre.
13.– ¿El pájaro que prefiere? Un mirlo hembra a las cinco de la madrugada.
14.– ¿Sus autores favoritos en prosa? Thor Vilhjámsson, en ‘Arde el musgo gris’.
15.– ¿Sus poetas? Jorge Oteiza, en ‘Itziar: elegía  y  otros poemas’.
16.– ¿Un héroe de ficción? Ninguno en particular.
17.– ¿Una heroína? Tampoco.
18.– ¿Su compositor favorito? Schubert, Bela Bartok.
19.– ¿Su pintor preferido? Malevitx, Joan Miró.
20.– ¿Su héroe de la vida real? El ciudadano honesto.
21.– ¿Su nombre favorito? Kazimir.
22.– ¿Qué hábito ajeno no soporta? La intimidación.
23.– ¿Qué es lo que más detesta? La crueldad.
24.– ¿Una figura histórica que le ponga mal cuerpo? Cualquiera que no respete la libertad.
25.– ¿Un hecho de armas que admire? Ninguno. Soy pacifista y creo en el diálogo.
26.– ¿Qué don de la naturaleza desearía poseer? El eterno retorno de la vida vegetal.
27. – ¿Cómo le gustaría morir? En paz.
28.– ¿Cuál es el estado más típico de su ánimo? Reflexivo.
29.– ¿Qué defectos le inspiran más indulgencia? Los que vienen inscritos en el ADN.
30.– ¿Tiene un lema? Vive y deja vivir.

© Ilustración: Each story leaves its mark / Cada lectura deja su huella de de Sophie Blackall
- See more at: http://www.lolagulias.com/27/02/2014/matilde-nuri-y-proust/#sthash.zMp6ItEn.dpuf

dijous, 27 de febrer de 2014

fàcil i difícil

m'han regalat un pa de pagès de 8oo gr., fet a Sant Miquel de Balenyà, un poblet de la comarca d'Osona: fa la olor típica de la massa mare i és molt bo de gust; els ingredients segons l'etiqueta que ve grapada al paper d'embolicar: farina blanca de blat mòlta a la pedra, aigua i sal marina gris de l'Atlàntic, massa mare natural i llevat natural, (farina, massa i llevat són ingredients procedents de cultiu ecològic); un parell de vegades o tres he provat de fer pa amb massa mare, però no acabo de trobar-li el punt òptim, i sí, en canvi, les dificultats pròpies de quan no saps on vas
.

dimecres, 26 de febrer de 2014

cada dia

veig cent anys de vertigen i unes mans poc deformades pel dolor que es mouen amb agilitat sorprenent; Alice Herz-Sommer, una dona centenària, alegre i vital, seu davant un piano de cua i riu; la música em va salvar la vida al camp d'extermini
es pot enllestir de veres una semblant tragèdia i viure després indiferent als estralls de tota mena que la barbàrie ha provocat?
semblaria que una opció vàlida, en el seu cas, fou desprendre's de tot allò que no volia arrossegar perquè no li era propi, com si ho hagués dipositat en un pla imaginari i paral·lel atès el principi de la geometria segons el qual per molt que es projectin, endavant o endarrere, dues línies que tenen la mateixa direcció mai no es trobaran en un punt en comú
la música, la música i res més
.

dimarts, 25 de febrer de 2014

sense exèrcit

avui és un home jove qui parla mirant a la càmera, vesteix anorac blau i s'abriga el cap amb una gorra de llana: no lluitem als carrers ni els companys han mort per beneficiar als mateixos de fa vint anys, volem que ens representi gent nova; el clam neix de l'absurditat extrema en que causa i part i acusació i defensa coincideixen en una mateixa figura retòrica que s'ofereix a la contemplació intel·lectual; fa feredat; necessitem gent nova, diu l'home; i pensem: prou endogàmia; i tot d'una sentim gratitud pels mestres de debò, els mestres que posen a les coses el nom concret que les anomena, que fomenten en l'altre la facultat de pensar per sí o la capacitat d'imaginar ja no les emboscades mortals que es perpetren en els carrerons sense sortida de la demagògia, sinó boscs i muntanya alta, turons coronats per ermites o castells, rius que travessen fondalades, planúries amb cases pairals i masoveries i famílies que volen viure a pagès i menar el bestiar i cultivar la terra i al seu torn ensenyar als seus fills i a tothom que ho vulgui saber el nom dels arbres i dels animals i de les herbes i de les flors, tan vàlid a les zones rurals com a ciutat, amb el convenciment de que una persona que coneix l'espai on viu serà l'escull eficaç en el territori; el guardià impenitent que haurà de garantir la pau en un país sense exèrcit
.


dissabte, 22 de febrer de 2014

Guetaria

foto: i escaig

'Hem verificat que ETA ha segellat i ha posat fora d'ús 
una quantitat determinada d'armes, munició i explosius'
 Comissió Internacional de Verificació


divendres, 21 de febrer de 2014

eren quasi deus

eren quasi déus i no del tot homes
eren dos, de vegades tres
un, el més alt, feia temps que no s'afaitava
l'altre, més retret, amagava les mans dins uns guants de pell de daina
el tercer abaixava el cap per esputar rels verdes
contra el cel   la terra  els inferns

eren quasi deus però patien set humana
aquella set que deixa la boca seca
i només se salva amb aigua

disfressats de pelegrins venien a exigir
que aquella set que era la seva i única
fos sadollada amb beuratges d'elixir fort i espirituós
i entraven a les cases i arrambaven el què podien
i disparaven trets a l'aire per espantar les pors
i trencaven els pots de terrissa amb farinetes
i feien malbé els grans de cereals
ara com farem el pa?
pa?
el que volem és carn
som guerrers, nosaltres
guerrers i l'horror

ja beguts, començaven a riure a pleret
esbufegaven renegaven donaven ordres amb violència
sempre en una llengua estranya
quina llengua era?
viperina
la que tot ho capgira





dijous, 20 de febrer de 2014

ara mateix

cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s'ha complert
...
potser el secret és que no hi ha secret
...
molt lentament davallen aleshores els catúfols per recollir més aigua
...
posem la mà damunt la mà
...

i així anar fent; la poesia de Miquel Martí i Pol en la veu de Lluís Llach cantant la precisió els versos del poema 'Ara mateix', tot sencer, ens dóna la clau per situar el passat, el present, el futur; o els ecos de la veu de Sílvia Bel a la Seu Vella de Lleida que encara voleien, nítids; o el silenci d'una nena que té quinze anys i comença a escriure


pensem-la clara aquesta quietud
.

dimecres, 19 de febrer de 2014

reprendre

'hi ha danys que no es poden reparar', escrivia Montserrat Roig a les pàgines inicials de la novel·la 'L'òpera quotidiana', i ho completava: 'perquè existeix la maldat, la maldat que no veus amb un cop d'ull';
aquesta reparació dels danys impracticable és la prova de l'èxit i alhora del fracàs de les maquinacions de la ment humana; tan se val si actua un braç musculós que acaba en forma de garfi o un cuc virtual que infecta les xarxes socials o la lenta i persistent gota malaia damunt del cap del reu: el mal és sempre i en tot lloc mal i allà on actua causa damnificats;
la nit és llarga si hi ha batalla als carrers de la ciutat; i tanmateix curta si el matí presenta incendis, morts, violència i la certesa d'una nova jornada amb hostilitats per endavant; i estranya quan un home, desesperat, mirant a la càmera del reporter que està gravant, declara: seguirem lluitant, perquè no tenim res a perdre, perquè no tenim enlloc on anar: o, tanmateix, -hi ha massa soroll- ha dit: perquè no tenim res a guanyar, sols volem viure a la casa del poble, allà on hem viscut durant molts anys, sempre en pau, i ja ens estava prou bé
.


dissabte, 15 de febrer de 2014

equilàter

ara, abans o més tard; la tecnologia fa visible a la pantalla les entrevistes que s'emeten en directe per la ràdio: l'encontre de Mònica Terribas amb Jaume Cabré i la música de Schubert de fons perfila tres cares iguals;  imatge i paraula i coherència d'un plantejament; o la pedagogia en el suggeriment 'si a algú li abelleix fer una segona lectura de 'Jo confesso', la possibilitat d'afinar; plaer, gaudi, sentit
.



dijous, 13 de febrer de 2014

tarannà

anar fent genuí que a voltes neix de la rauxa o, potser també i encara més, del seny; metrònom que marca el pas en la manera de ser i d'obrar quan idea i fets van de bracet, muntanya amunt, muntanya avall, animaló de bosc que té les cames esprimatxades i el cos fibrós, tocat pel vent congènit que bufa del nord de llevant del sud de ponent; intraduïble
.



dimarts, 11 de febrer de 2014

vora el foc

no, les Humanitats no causen fatiga ni desencís i encara menys ràbia; el que cansa és la immediatesa mig histriònica, el neguit que ens accelera la vida, el fet de gairebé no poder llegir un text per segona vegada i pensar i gaudir i fer com les dones primeres quan decidiren que fora bo explicar contes vora el foc -d'aleshores ençà no hi ha hagut aturador versemblant que capgirés la història-; avui, malgrat tot, onegen draps als balcons de les cases, ens coneixem el nom i la fesomia del rostre
a despit de l'obsessiu i ridícul control remot que en pren nota


divendres, 7 de febrer de 2014

somrís

Suposo que sí. Tal i com aconsellen alguns companys de professió que l'aprecien, avui cal fer el cor fort i lluir un somrís en record de Tatiana Sisquella. La rebel·lia ens fa dir, però, que el càncer no guanyarà mai aquesta batalla desigual. Com podria, si el malalt ha plantat cara amb dignitat i coratge?
*

El llibre 'Before I Say Goodbye', de la periodista Ruth Picardie, és un relat colpidor d'una lluita semblant. Ens l'explica a partir dels e.mails personals, les columnes setmanals que publicava en el diari britànic Observer i les cartes que li adreçaven els lectors.
En una nota breu, quan s'acomiada dels seus fills bessons, que tenen el mateix temps de vida que la malaltia, un any, diu en últim terme: 'Be happy'.
*

I amb això ens quedem. Amb el testimoni de qui ens ha fet la vida amable, fins i tot quan el seu dia a dia  passava per moments difícils.



dimecres, 5 de febrer de 2014

l'esforç

Mitja Marató de Granollers - 02.02.2014



 



                                                           'és quan corro que hi veig clar'



dilluns, 3 de febrer de 2014

fulles perennes

de fulles perennes el vestit nou
alçats els braços de l'estima
arbre o canelobre
dolles que la llum nòmada suporten

contributiu el dia
levita el vers
polsa un batec nadiu i cadenciós
la paraula tibant


qualsevulla cantonada
del meu barri és
presència
entelament

futur recobrat
principi d'un no final: tinc set
i tinc molt més: per beure
una tassa de llet per veure