diumenge, 30 de març de 2014

a la biblioteca

a la Sala Polivalent de la Biblioteca de l'Ametlla del Vallès: conferència a càrrec de David Bassa, sota el lema: "Eugeni Xammar, un periodista compromès": va començar amb una frase de Xammar: "Quina fortor, quina fortor de centralisme". Excel·lent, David Bassa.


divendres, 28 de març de 2014

D.N.I. virtual


  1. Quant temps fa que navega per la xarxa? Des de 2006, amb intermitències.
  2. Per què navega? És una bona manera d'aprendre, de divulgar coneixements.
  3. Quin atribut de la xarxa valora més? La democràcia intel·lectual. Dóna opcions a tothom.
  4. Quin atribut de la xarxa li sembla malament? Els ports internacionals on, segons sembla, hi van a morir els ardits del joc brut. 
  5. Què milloraria de la xarxa? Suprimiria la possibilitat de ser un anònim. Controlaria i penalitzaria molt fort les suplantacions d'identitat. 
  6. Te un àlies? Ara no, però al començament, si. Jo vaig ser, en diferents etapes, Quark, Fractal, Frac, Liter-a-tres. 
  7. Quantes I.P. te o ha tingut? Sols una. Sempre la mateixa. 
  8. Està o ha estat en un altre moment a Twitter? No.
  9. Està o ha estat en un altre moment a Linkedin? No.
  10. Està o ha estat en un altre moment a Facebook? Sí, hi he estat com a Matilde Nuri Espona. Fa temps que he abandonat Facebook. 
  11. Participa en algun fòrum? No, mai.
  12. Ha participat alguna vegada en un fòrum? Voluntàriament només he participat en el fòrum que un taller de tres mesos de durada, a Escuela de Escritores, oferia als seus alumnes.
  13. És addicta al mòbil? No.
  14. Té Whatsapp? No. 
  15. Creu que té addicció virtual? No.


dimarts, 25 de març de 2014

la poètica del pallasso

un poema, encara inèdit, que vaig escriure fa un cert temps, comença així: exemptes d'un nom que les anomeni, les lluites a cobejança es redueixen;  recordo ara aquests versos perquè procuro esbandir idees nocives tot escoltant a Tortell Poltrona i les seves reflexions sobre la cobdícia;
segons el diccionari cobejança seria el desig viu i il·lícit de posseir alguna cosa o alguna persona;

penso que de pallasso, així com d'home seriós, poètic, pregon, diàfan o docent, se n'ha de venir de mena; és un do; en canvi, de lladre en pot ser qualsevol que tingui a la punta de la llengua jocs de paraules miraculosos que justifiquin els furts, qualsevol que tingui amics que li validin tot allò que no te perdó;
però m'agrada creure que, en efecte, 'això s'acaba'; que l'ordre establert està canviant; per si quedava algun dubte, deixo també enllaçada la intervenció de la periodista Esther Vivas


som gent pacífica

la història ens empaita o ens acompanya; amb premeditació o amb gesticulació espontània, se'ns emporta, ens porta; per tradició, som un país de voluntaris actius, custodis d'un llegat que estimem: tenim el mar i jardins curulls de roses blanques; som gent pacífica i no ens agrada cridar: entre tots confegim la textura densa al carrer, una frondositat com de bosc creixent fet de cames i de braços i de caps; n'hi haurà prou amb un gest inadequat: posarem mans als elements, mans a les mans
.

dimecres, 19 de març de 2014

el meu nom és Catalunya

avui he donat la cara per la independència; a invitació d'una amistat a Facebook he fet un clic damunt del 'M'agrada'; no puc admetre formalment la persecució a la Assemblea Nacional i en cap cas a la persona de Carme Forcadell, de qui sempre recordaré la veu, neta, ferma, encalmada i joiosa sortint dels altaveus que s'havien instal·lat el dia 11 de setembre de 2013 a una rotonda de la carretera de Palafolls, on jo vaig fer el meu tram de Via Catalana;
en un diari suís s'ha publicat recentment un article, aquest, (-aquí en català, tot i que sigui força mal traduït-); impacta la fotografia d'una noia que suposadament ha mort per asfixia degut a la bossa de plàstic que li cobreix el cap i que porta penjat del coll un rètol que resa: 'el meu nom és Catalunya';
també a la mateixa entrevista parla Josep Maria Vila d'Abadal, alcalde de Vic i membre co-fundador de l'Associació de Municipis per a la Independència;
és lamentable aquest allau de ràtzies, evidents o camuflades i en tot cas agressives, que s'està duent a terme contra les Institucions, contra les associacions que representen a la gent, contra la societat civil; però entre tots hem pres una decisió i costarà molt que aquesta vegada la gent es faci enrrere: no hi ha desmoralització, el procés segueix viu gràcies a la força de tots plegats
.


dissabte, 15 de març de 2014

Supremacia

Defensa't. De què?Amb atacs furibunds.
Contra qui? Coneixes el rostre de l'enemic.
Des que la porta badava, és aquí, fent ombra,
especulant. Et vigila l'esquena. Cenyeix-te.
Posa't en guàrdia. És un guerrer i necessita
brega. Està assedegat de revenja. Trobarà
causes legítimes que justifiquin tot afany de
virulència. Té ganes de sang, llur debilitat.
Protegeix-te. De què? De l'assalt a la propietat.
D'un pacte signat en nom teu, sense la teva firma.
Empunya l'arma. Defensa't. És el diable.

*

Desconec l'origen dels ecos. Tan sols entreveig
una escletxa a les parets on em rebota la veu,
lluny i alhora a prop, aquí, on visc la meva vida
manllevada, a les antípodes del segrest,
gràcies la generositat del donant per a qui
l'entrega a canvi de res s'esdevé hegemonia
.


divendres, 14 de març de 2014

improperis


     serem com vulguis, espectre d'espectres
 tendresa serem    riota  descuit  o voravia
l'ormeig del teler   dues agulles carrilaires
testimonis de vista   repujat a la pell
    carn de canó     deu   doll   font
              serem    tres naufragis i una sotsobra
   veu i cognoms de qui a pes pels voltants del món sorneja
el rodolament esfereït d'un tempo impracticable
culpables de tot allò que ni tan sols en tenim notícies

   tal com som
             serem   i veurem acréixer en les aigües de correntia
 grups de persones integrades en altres grups de persones integrades
    el conjunt d'un grup major de persones
  mútuament dependents  i amb independència
                                                                 fins l'anonimat
                                                          serem
      síl·labes biogràfiques  que bescanvien contravencions
                          que permuten plecs i replecs
                   d'innocent expressió rasposa
             flor de cibulet serem flor de tamariu
         lenta erupció cutània   minut d'arc temerari
           un llenç d'aigua dolça entrant a l'oceà
                 cavall cotoner de nós
                                              serem

dijous, 13 de març de 2014

verament

ens commou llegir explanacions que reclamen decència; un gest concret i signat; estem farts de monòlegs, soliloquis, circumloquis, al·lusions i paraules abundoses que passen de llarg o per damunt de l'assumpte capital i no acaben de posar ordre al desgavell que, entre claudàtors i a posta, provoca el dit de ferro, un dit que prem l'ull aliè i no accepta queixes formals, i avisa: jo tinc més dits a les mans que tu ulls al cos;
nogensmenys, de demostracions d'integritat n'hi ha cada dia, i les prenem totes en consideració;
.


dilluns, 10 de març de 2014

varecs o varegs

avui també fa sol, però semblaria que no ens allunyem dels dies emboirats i que tots nosaltres esdevenim per decret habitants uniformes d'una plana envoltada de muntanyes, éssers de misteri i fugitius de la raó que per comunicar-nos sols podem recórrer als senyals de fum, i, inconscients!, amb aquesta pràctica ancestral encara afegim més boira a la boira...
o no, perquè tot és diàfan i s'entén a la primera i sabem qui som, fills d'un poble
i perquè divendres el professor Enrique Bernárdez, que impartia a la Facultat de Filologia de Barcelona la classe: 'Nibelungos: de la historia a la leyenda y al mito', en la segona edició del Curs d'Extensió Universitària dedicat a literatura islandesa medieval, al món mític de les Sagues Islandesesrepetia amb insistència i èmfasi aquesta expressió: o no, mentre qüestionava durant tres hores el rigor de la ficció i de la realitat històrica, l'adaptació de les narracions al servei de les ideologies, fent comparatives i posant exemples concrets; va emprar l'islandès, l'alemany, el castellà i el català; i, en començar, va fer menció de l'afinitat de  les narracions nòrdiques amb la novel·la Solitud, de Víctor Català; un goig


dimecres, 5 de març de 2014

Eugeni Xammar

Eugeni Xammar. Seixanta anys d'anar pel món. Converses amb Josep Badia i Moret. Quaderns Crema; ahir llegia el Capítol III: indrets, Ginebra, Berlín; viatges, amistats, Josep Pla, dificultats; Hitler; projectes, traves i personatges força ridículs com ara Emilio Palacios o el seu secretari; una marrada de 1.500 kilòmetres i 10 dies; espionatge, traïcions i el 'vizconde de Cussó', de qui Xammar en diu l'home que havia fet de personatge; 
totes les èpoques, totes les problemàtiques tenen per torna el mateix home grotesc, l'individu truculent o ditiràmbic que fa i desfà i reclama atenció i aplaudiments; no obstant això, enguany celebrem l'any Xammar, perquè en tot moment i en tot lloc també hi ha homes que fan i desfan amb ànim de reconduir el curs de la història.
.


dimarts, 4 de març de 2014

lliurament

les tiges treuen brosta
de nord a sud i de sud a nord
vora el mar i en terra baixa assolellada
pertot arreu
                groc      groc
                     groc     groc    groc   groc  
                            groc    groc    groc     groc
                                                                     groc
                                           
aquells dies il·legibles
seran fil per randa llegibles
si el determini de la gent
posa mans a les mans
i ratifica del text la idea