dilluns, 28 d’abril de 2014

com si no fos

                                                                                                    en el record
                             

                                          en silenci
        un gran home ensenya a viure
                   un gran home ensenya a morir
                                                                    en silenci
       anem per feina, deia, no em vinguis amb romanços
                                  ni amb espirals de controvèrsia

ni tan sols esperem rebre explicacions vagues, per a què? tot és prou evident: els pseudo-frenòlegs adoctrinen, les bases obeeixen i nosaltres sentim aquella vergonya vinculada a la discreció: som objecte d'agressió, d'un rar assumpte que no ens identifica, sols ens basteix amb posat d'altre, a estones ens trepana les orelles amb soroll de fal·làcia que proclama un tipus fluix, incontinent, malfadat, epicentre de text, context i pretext

                       com si no fos, anem per feina
                           a un gran home fets i paraula l'avalen



divendres, 25 d’abril de 2014

diàleg simbiòtic

de la presentació ahir, a la Biblioteca Tecla Sala, de 'Fils de vidre', de Marta Sempere, Editorial Òmicron; lectura de diàlegs poètics: la poesia sempre de la mà de la poesia: en el cas de 'Fils de vidre', a més, la  imatge de la coberta és una mà, disseny d'Olga Xirinacs, per a qui Marta Sempere va tenir unes paraules de record, agraïment i admiració, que jo comparteixo plenament.

Fragment que l'autora em va proposar, i versió que jo he fet, 'simbiòtica i diferent alhora'; va llegir Carme Rosanas. 

I.
T'escric des del caos -que existeix o no-
sovint imaginat i sobredimensionat.
Des de l'horror que sento, la ràbia, la ira,
l'odi, o no.
Des del penediment de sentir-ne tant,
probablement sense raons.
Des de l'equilibri que procuro,
que intento
i no sempre aconsegueixo.
Des de la independència que defenso
amb tot el meu esforç
i podria qüestionar-se.

Des de la lluna plena que aclapara.

T'escric des de la música i l'aldarull intern
que em provoca,
des de l'alteració i des de l'alternança.
Des del clec de l'encenedor
que podria ser el soroll dels canvis.
Des dels núvols baixos que amaguen estels.

                                                                                  'Empremptes' (fragment) 
                                                                                  Marta Sempere


II.

els núvols baixos amaguen estels
                                          i jo escric

probablement sense raons
amb tot el meu esforç
des de l'alteració que em procura el soroll dels canvis
                     alternança a l'equilibri que intento
                     i no sempre aconsegueixo

escric
          amb independència del caos
          que és la música i l'aldarull que em provoca

des de la lluna plena
            sense penediments

des de l'horror
des de l'odi
des de la ràbia 
                      que no sento
                                        escric

                                                                'Clec de l'encenedor'
                                                                Matilde Nuri


dimarts, 15 d’abril de 2014

d'una vigatana

de com parlem a Vic se'n sol fer befa, i jo no puc aportar testimoniatge nou a un debat vell i estèril que neix de la falta de tacte, perquè la gent d'Osona, per més que es vulgui, mai no podria parlar amb l'accent propi de Badajoz, Islamabad o Ushuaia; ja el poeta Espriu va liquidar amb jocositat l'absurditat d'aquesta polèmica fent al·lusió a posar la boca com el cul de la gallina; els vigatans no ens confonem amb l'ús del verb ser i del verb estar: diem 'sóc aquí' com diem 'estic aquí', indistintament; tampoc errem quan cultivem plantes en torratxes, ens posem a eixabuirarmengem pa de pessic i així, en el sentit més pur i genuí d'aquesta terra emboirada, anem fent; tots, aquí, des de fa segles, anem fent; i anem fent amb independència del vot que dipositem a les urnes, inclosos els propis votants dels partits que fan befa d'aquestes qüestions menors i ineludibles; i, vés per on, nosaltres sentim satisfacció quan ens creuem amb Marta Rovira i la seva família tot passejant pels carrers de Vic, tal i com com va succeir dissabte passat, dia del Mercat del Ram; i sentim orgull, perquè sabem qui volem ser, perquè sabem on volem estar, i perquè sabem quina mena de polítics volem que ens representin: els polítics que saben ser i que saben estar
.

dijous, 10 d’abril de 2014

breu intenció humorística

sobretot assenyalar bé amb el dit per deixar clara la immanència de les herbes remeieres, el perill que representen; on dormen, on es desvetllen, de quin color tenen la tija o els humors; sobretot assenyalar i refiar-se del dit sàtrapa acusador, confiar que mai no tremoli; però l'edat no perdona i tard o d'hora la vellesa arriba, i quan ve ho fa de ple i no ens retorna sinó a la pensada irònica més aguda, a les paraules d'origen i d'arrel: fill meu, sigues honest
.

dilluns, 7 d’abril de 2014

tal com sóc

contravenint la dinàmica del bloc, avui publico un document gràfic
tal com sóc i en molt bona companyia: segon 00.18 d'aquest VÍDEO


divendres, 4 d’abril de 2014

escarola

cau l'aigua regalada
a raig cau per esclarir els rínxols
          d'una menja tendra que no pesa a l'estómac
                            àpat frugal, ciutat de l'avenir
                    no passarem aquí gana
                     vivim al dia, el dia
                    que precedeix a la nit
                           el dia normal
                              nostrat