dijous, 22 de gener de 2015

Fragment 1.

TEMPESTA DE NEU AL TRÒPIC


...a una paraula del Senyor, tot comença a existir; a una ordre seva, tot és creat: els pous, la melangia, el foc,  la roda. D'una paraula, ell en fa la volta del cel, els turons alts, les marejades. Pel seu alè hi ha núvols d'estrelles en l'espai sideral. Seria a l'hora naixent, entre dues llums, quan establiria la lluïssor essencial del primer dia. 
   Parla el jove professor; amb entusiasme, gairebé sense ni marcar les pauses entre paraules.
   Respira, respira.
   El vell frare l'escolta. Fa una passa curta seguida d'una altra passa igual de curta. Procura no entrebancar-se amb els solcs i reguerons marcats en el fang. Li costa mantenir l'equilibri. Tot sovint cau. És com si caminés sense ombra. Ahir va ensopegar amb l'aresta viva d'una soca esquinçada. En clavar el genoll a terra, la mà oberta se li enfonsava per entre les branques punxerudes d'un arbust espinós. 
   Amoïnats, els germans de la comunitat han decidit assignar-li un adjunt, una mena de curador. 
   Potser el nouvingut, de nom Jacot. Sembla donat a l'estudi. És afí a les matèries del pensament i de les arts. Podria ser la persona idònia per acompanyar Fra Benjamí en les seves passejades de bona hora. 



.....................

- Nota: amb regularitat, aniré pujant al blog fragments de la novel·la.

4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Anirem llegint tots els fragments, doncs...

De moment Fra Benjamí anirà més segur a les seves caminades.

matilde nuri i espona ha dit...

Gràcies!!
ja veurem quina mena d'acompanyant és aquest Jacot: ;)

Jordi Dorca ha dit...

Extraordinari en la melangia. Un ritme magnífic.

matilde nuri i espona ha dit...

Gràcies, Jordi
fas llum
.