dilluns, 2 de febrer de 2015

febrer

uns versos de Víctor Sunyol, poeta de Vic,

cap on mirar que sigui un guany?
(On puc mirar sense ser estrany?)

                                       seqüència 9, de I si no neva? 
                                                       Aèria, 2002

la vida és tan breu com lleu si mires cap a l'altra banda, a on no hi ha noms amb sobrenoms: hi ha persones que tenen a la cara ulls i nas i boca i un cos amb cames i peus i mans i, també, cor, que lluiten contra els elements quotidians i de nit dormen a les fosques
tots hi som contingut, en aquest món


4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Sovint em sembla difícil trobar aquest lloc on mirar, com diu el poeta. no és gaire constructiu aquest comentari, però és ben bé així que mi també m'ho sembla.

Que sigui un guany, que puguem aprendre, créixer, seguir endavant una mica més savis. N'hi ha de llocs, però no gaires.

La teva resposta o comentari em sembla molt apropiat, Mati.

Montse ha dit...

La pena és que hi ha qui només mira si rep un guany...

matilde nuri i espona ha dit...

Hola,
els termes del guany, no els definim cadascú de nosaltres?
una abraçada, noies
.

Montse ha dit...

I tant, Mati! :)