dilluns, 16 de febrer de 2015

m'il·lumino

llegeixo aquests dies un llibre de literatura que em permet pensar en gran; un camí de pensament poètic que hi he trobat m'ha dut fins a la poesia d'Ungaretti:

      Mattina: m'illumino d'immenso




tan breu, la creació amable i el pensament acabat
tan gran, el confort i l'estímul
                   aquesta és la grandesa que deixa en ridícul el discurs inflat
                     aquesta és la claror que ens ha de fer passar les basques

no serà gran el dany
si encara sabem omplir de contingut la paraula amistat
no serà gran el dany
si ens diem et reconec, amic, amiga,
sé qui ets i comprenc la magnitud del teu gest


4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Que bonic!!!

Tot plegat, el m'illumino d'immenso

i també això que dius d'omplir de contingut la paraula amistat.. si ens reconeixem i ens comprenem...

Gràcies, perquè reconfortes l'ànima...

matilde nuri i espona ha dit...

gràcies, ens convé molt trobar confort, amorosir...
jo ho necessito, i també necessito dir-ho i que s'entengui així

Jordi Dorca ha dit...

És immensa la claror que fa la rompuda d'abans.

matilde nuri i espona ha dit...

gràcies, Jordi, com dèiem amb la Carme: reconforta
perquè no tinc gens clar a on van a parar aquestes paraules i per tant quin efecte causen en quines persones