dimarts, 24 de febrer de 2015

poema

 no fem tard enlloc


I.

                     foravia!
la ginesta
i les tiges dretes del donzell
fan esmorteir una mena de ràtzia de sons guturals
les bambolines de paper d’estrassa     
 i els guarniments penjant del sostre

d’un sac buit els il·lusionistes
             en treuen conills
                  
la mentida porta inexorablement associada la mentida
la primera la segona i aquesta la tercera i aquesta la quarta
i això és ja un no acabar mai que emplena la llera dels rius
  



II.
  
i nosaltres som còdols
cop de roc
la tanca o el pom o bé la gesticulació nova
que tot d’una engega un relat incipient
pel qual els dies il·legibles  s'esdevindran llegibles
gràcies a la determinació de la gent
mot rere mot rere mot      
en línia i fil per randa               
 del text la idea



III.
  
hem après a separar el nyap del gra per a la mòlta
amb sedassos d’ordit acurat hem dut a terme
el complet procés de cerndre tota inventiva tòxica

meticulosament ho repetirem les vegades que calgui
no fem tard enlloc
no tenim pressa  ni fre




Nota: El poema 'no fem tard enlloc' pertany al recull  A tall d'aigua 



2 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Enèrgica i decidida poesia, adjectivada de manera contundent,
¿algú es podria sentir ferit escoltant-la?
No, perquè, com la Terra, cal ser alhora suau i duríssim, que a tot arreu se'ns ofereix estada.

matilde nuri i espona ha dit...

Benvolguda Olga Xirinacs,

les teves paraules són sempre ben rebudes i avui m'alliberen d'una càrrega incòmoda: no escric amb la intenció de fer mal, perquè escriure és un privilegi per a mi
viure també, no en faré mal ús
ara bé, potser segons qui ja es porta les ferides incorporades d'origen i arrel...
no ho sé; en tot cas contundència sí, però només per deixar les coses clares i no caure ni fer caure en paranys

gràcies, gràcies
.