diumenge, 1 de març de 2015

apunts

d'un conte que va escriure Josep Vallverdú, aprenem a entendre una realitat força incòmoda: hi ha individus que venen al món a molestar

un amargat genera amargures

no hauriem de ser apologetes dels fruits d'un atzar

per conèixer l'altre em pregunto quina deu ser la seva lluita i quina la seva victòria

una lluita que he tingut durant uns quants anys: la salut
una victòria: escriure

tinc un deute gegantí que no podré liquidar mai: amb un donant, a qui no conec

un generós genera generositat

em commou el vincle de la solidaritat

la millor manera d'agrair a un col·lectiu un gest d'ajuda és fer-ne abstracció i esdevenir enzim catalitzador en situacions similars

la lliçó magistral la rebem de qui obre la porta i assenyala un camí

un bon llibre promou la lectura

llegir potser implica alhora lligar caps i fer volar coloms

la qüestió que no podem obviar: segur que aquest que tenim és el millor de tot els mons possibles?
.

4 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Bon post, per reflexionar.
Un dibuix d'Emilio Castelao que no oblidaré és un dimoni flotant a l'univers i contemplant la bola del món: es posa la mà a la barbeta i somriu amb mofa, dient: "¿I aquest és el món que ha fet Deu?"

matilde nuri i espona ha dit...

bon diumenge, Olga,
aquell que no defensa res, tret d'ell mateix o els interessos que l'afavoreixen, troba paraules per a tot i tothom i sempre i en tot lloc

mes de març, un bon moment per reflexionar, ;)
petons
.

Carme Rosanas ha dit...

M'ha agradat molt això de lligar caps i fer volar coloms...

I l,ültima pregunta és la que menys fa pensar, prrquè té una resposta clara i inapelable, per a mi clar! :D

matilde nuri i espona ha dit...

bé, hem de mirar d'entendre les coses i després sí, després deixar anar els pensaments...

cert, tens raó, hauria estat millor preguntar què hem de fer si ja sabem que aquest no és, ni de bon tros, el millor de tots els mons possibles

gràcies, Carme