dimarts, 17 de març de 2015

cervellera

                                         lenta poesia, quasi quieta
                                       punt d'inici  o  estació terminal
                                              en el torn giratori,
                                                     la llengua mare
  rabeig penetratiu  i  xopat  
extrems de la ferradura
  canvis sobtats en el tiratge
                            i ni un nanòmetre de trasviament
                                  a les primeres vèrtebres del coll
                                                                               coll uterí
                                                        roques en fulls
                                                      síntesi i eclosió

4 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Vers ferm, valent, com molts blogaires.

matilde nuri i espona ha dit...

sí, Jordi; i quin plaer hi trobem en la fermesa i en la valentia
i en la poesia
així anirem fent
.

Olga Xirinacs ha dit...

Entre roques de fulls, típiques del lloc, sintetitzava, lent, el fòssil-peix que, en eclosionar, n'ha esdevingut símbol.

matilde nuri i espona ha dit...

i amb ondulacions de versos, la mà estesa, mirant lluny, lluny
.