dijous, 28 de maig de 2015

fer un trinat

tornem'hi, que se'ns ha girat  feina; em fa l'efecte d'estar vivint un moment ric, viu, intens, mutant i consistent alhora, i sobretot nou; potser s'està produint el pas endavant que es veia a venir a nivell social, però també a nivell personal; començo a rebre les primeres impressions del tres llibres que he publicat i estic contenta, molt contenta;


                                                   

passejo pels blocs i llegeixo sense comentar gaire, però em deixo dur per les emocions, totes positives, no anirem a buscar mal de caps que no tenim, oi?;

em ve de gust avui de parlar de la trobada dissabte d'un grup de blocaires; l'encert de la jornada comença ja pel nom que la bateja: 'Roda el món i torna al bloc', perquè podem fer i desfer i deixar de fer, però sempre acabarem tronant als nostres espais, a treure el cap per molt solitaris que siguem si responem també a la realitat gregària que ens és connatural: ens va bé estar plegats; em sembla necessari, essencial i honest sortir de la virtualitat i anar al carrer a passejar, riure i veure'ns les cares; fa temps que reivindico aquesta manera de ser i estar a les xarxes; a mi no em val amagar-me rere un pseudònim i reivindico el DNI a la boca, evitar manipulacions, identitats falses i suplantacions, en definitiva, fer que la virtualitat sigui practicable i no territori adobat per a la pirateria; tothom actuarà com més li convingui, però jo trobo que és prou entranyable el plus de conèixer a les persones;

des d'aquí envio un GRÀCIES gegant al comitè organitzador, una forta abraçada als excel·lents companys de taula que vaig tenir, i un record afectuós a tots els amics nous amb la certesa d'haver comprovat una vegada més com s'arriba a escurçar l'estona que propicia la conversa;


                                               som ocells i sabem fer un trinat




.

4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

A mi sempre m'ha agradat conèixer les persones, i saber quina cara fan i quina expressió tenen. I sempre ha estat interessant i plaent.

"Som ocells i sabem fer un trinat"? Potser si que tenim alguna cosa d'ocells... Tenim cases al núvol... ;)

fanal blau ha dit...

Ara m'agrades!!!!
També anem confegint bonics nius, entre tots, que ens fan de casa, on poder aturar el vol, nodrir-nos, i comparir partitures distintes. Cadascú amb la seva música particular i autèntica. El cant conjunt, però, quan surt del cor, és bellíssim!

Glo.Bos.blog ha dit...

Va ser un dia molt agradable i un plaer veure't. Espero que poden coincidir en una pròxima trobada i que portis algun dels teus llibre, m'hi he quedat amb les ganes de conèixer-l's.

matilde nuri i espona ha dit...

d'acord, doncs: les distàncies curtes, com el pa, milloren totes les menges;

gràcies, per la visita, per les paraules
.