dilluns, 1 de juny de 2015

a banda i banda


totes les èpoques han fet grillar el mateix tipus de malvat faceciós
cruel per necessitat de defensa, tènia per exigència del guió
braç de la mà dit de l'ungla, sender d'eslògan ruà i abjecte
ho té gairebé tot a les seves mans però no sap ser auster
ni de pensament ni d'obra, i per això viu agafat de dents al jo també
o al tu no, careta del canal gargamella, temps en putrescència


totes les èpoques han traçat alhora una línia de ribera plena d'arbres
brotats de nou, ara és primavera! llueixen l'enramada
teixida amb fulles lobulades, fulles oposades, fulles serrades
agafades a la tija o vora els penjolls de flors, amb fruits en gla,
magnànima presència d'exemplars de fusta estimada en ebenisteria
compensació a dreta llei, com una mena de justícia immediata


saber o viure
o saber viure



7 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Quin contrast més radical que ens presentes!
Impossible de sobreviure al primer, sense el segon.
Que bonic seria el món amb el segon sense el primer.

Saber viure.
Viure i deixar viure

matilde nuri i espona ha dit...

els malvats responen a la norma típica dels dibuixos animats, o sigui a estereotips molt marcats; no tenen res més, i ja és massa... en fi;

a la ribera s'alça una paret de verds que commou i per això sí que val la pena viure

sa lluna ha dit...

Estic d'acord amb vosaltres, què maco seria el món sense aquests malvats i amb més natura, als ulls i al cor.

Una aferradeta, nina!

Glo.Bos.blog ha dit...

Saber viure...o intentar-ho.

matilde nuri i espona ha dit...

sa lluna,
m'agrada pensar que podem fer el món, per més utòpica que sigui questa idea, no em resigno a acceptar a ulls clucs
i que bé sona això de nina!

Glo.Bos.blog,
els intents ja formen part del saber viure, d'això ningú no en té la exclusiva;
;)

abraçades!

Teresa Duch ha dit...

Caram Mati, caram! Breu, però concentrat; semblant, però oposat; l'un odiós i l'altre estimat. Estaria bé poder-nos oblidar de l'etern etorn, aquell que fa que s'alternin el mal i el bé, el bé i el mal. No em fa por que fos avorrit.

matilde nuri i espona ha dit...

jo també ho penso així, Teresa, no seria avorrit, gens avorrit, al contrari
.