dijous, 17 de setembre de 2015

follia, o què?

tots i cadascun de nosaltres podem fer en algun moment o altre el ridícul; ara bé, només conec una manera infal·lible de fer un ridícul estrepitós: seguir fent el ridícul, creure's tocat pel benefici d'alguna divinitat divina, saber-se ser suprem i viure segons aquesta condició sobre-in-humana; follia, en dic jo d'això; i si no és follia, la pèrdua de control sobre els propis actes, què és? alienació, potser?
.

2 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Estimada, tots podríem posar nom a uns quants 'divins' i 'divines' que corren pel nostre país, incombustibles, col·leccionistes de càrrecs culturals, que decideixen els nostres pobres destins de poetes.
Una abraçada nova,
Olga

matilde nuri i espona ha dit...

hola, hola!
incombustibles, pel que sembla, però una mica cremats...;)
haurem de confiar en que hi hagi canvis en la gestió cultural;
a veure si serem capaços d'assolir la independència de Catalunya però no del jou;
en fi, rebo aquesta abraçada nova amb la mateixa il·lusió d'abans
.