dimarts, 1 de setembre de 2015

què penso avui

'l'edat de Saramago', les seves novel·les;

el parc de l'Espanya Industrial ple de gent com no l'havia vist mai fins la setmana passada; el carrer de Sants i la muntanya de Montjuïc amb els jardins per on jo passejava els dissabtes al migdia durant els anys que vaig treballar a Òptica Josa; els bons records d'aquella època que per a mi va ser difícil; 'La ciutat invisible',

el meu pare, com tots els dies de l'any;

un pastís fet a casa i amb un número màgic: 53

les cares afables i de somriure franc;

el gest noble
etern

.

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Pensaments positius a dojo...

Avui és un bon dia... que segueixi així fins al vespre...

sa lluna ha dit...

Què és un bon dia perquè és el teu aniversari (com també era el de mumarona).

PER MOLTS ANYS, MATI!! ✿
Aferradetes!!

matilde nuri i espona ha dit...

salutacions!

i quines coincidències, eh!
gràcies