dilluns, 14 de setembre de 2015

setembre

penso que haurem de començar a aprendre a reconèixer sentiments nous, emocions molt vives; un estar satisfets de la feina feta, de l'aguant que hem tingut, de les lluites compartides i que ja ens aporten alguna victòria i no menor precisament;

com hem crescut! persones i societat, tots ens hem fet grans;

al capdavall, el patiment i la comprensió mútua que ens regalem ens agermana més sàviament que no ho faria la genètica; hi ha moments que no puc dir ni bufa; hi ha moments que no em sé acabar tot l'impuls de fer que m'empeny, la força vital;

i no perdo mai de vista que som protagonistes anònims i vivents d'aquest setembre de 2015;

sí sí
.


3 comentaris:

Montse ha dit...

un aguant que ja no s'aguanta per enlloc. Cal dir PROU! Si... si!

Carme Rosanas ha dit...

Protagonistes i gairebé herois anònims... Aguantem l'inaguantable...

Fem pinya i això ens fa sentir acompanyats i forts.

matilde nuri i espona ha dit...

Montse!
has tornat, companya!
no s'aguanta, no, ;)


Carme,
fem pinya és una expressió meravellosa
com els castells
com les famílies

però és cert, som forts com roures

gràcies!