penso que haurem de començar a aprendre a reconèixer sentiments nous, emocions molt vives; un estar satisfets de la feina feta, de l'aguant que hem tingut, de les lluites compartides i que ja ens aporten alguna victòria i no menor precisament;
com hem crescut! persones i societat, tots ens hem fet grans;
al capdavall, el patiment i la comprensió mútua que ens regalem ens agermana més sàviament que no ho faria la genètica; hi ha moments que no puc dir ni bufa; hi ha moments que no em sé acabar tot l'impuls de fer que m'empeny, la força vital;
i no perdo mai de vista que som protagonistes anònims i vivents d'aquest setembre de 2015;
sí sí
.
3 comentaris:
un aguant que ja no s'aguanta per enlloc. Cal dir PROU! Si... si!
Protagonistes i gairebé herois anònims... Aguantem l'inaguantable...
Fem pinya i això ens fa sentir acompanyats i forts.
Montse!
has tornat, companya!
no s'aguanta, no, ;)
Carme,
fem pinya és una expressió meravellosa
com els castells
com les famílies
però és cert, som forts com roures
gràcies!
Publica un comentari a l'entrada