dijous, 31 de desembre de 2015

breu resum de l'any'15

se suposa que avui hem d'acomiadar l'any'15 i estar ben disposats a rebre l'any'16; d'acord, però jo no ho faré; aquests dotze mesos, de tintura poètica, seguiran vius i fent-me companyia, per motius com ara:

he auto-editat-publicat a Amazon dos reculls de poesia i una novel·la, i he publicat un conte en un llibre d'autoria coral; o sigui quatre llibres en un any; quatre alegries immenses que ni la nit més negra podria pertorbar;



també per això:


post LES DECLARACIONS- 9 de gener 2015

a peu de carrer, l'home declara sense ambigüitats que sempre la ploma guanya al fusell, i jo comparteixo aquesta opinió; a cada intent nou d'imposició es fa palesa una derrota antiga que perdura
.

per això

post FER UN TRINAT- 28 de maig 2015

tornem'hi, que se'ns ha girat  feina; em fa l'efecte d'estar vivint un moment ric, viu, intens, mutant i consistent alhora, i sobretot nou; potser s'està produint el pas endavant que es veia a venir a nivell social, però també a nivell personal; començo a rebre les primeres impressions del tres llibres que he publicat i estic contenta, molt contenta;
                                                 
passejo pels blocs i llegeixo sense comentar gaire, però em deixo endur per les emocions, totes positives, no anirem a buscar mal de caps que no tenim, oi?;

em ve de gust avui de parlar de la trobada dissabte d'un grup de blocaires; l'encert de la jornada comença ja pel nom que la bateja: 'Roda el món i torna al bloc', perquè podem fer i desfer i deixar de fer, però sempre acabarem tronant als nostres espais, a treure el cap per molt solitaris que siguem si responem també a la realitat gregària que ens és connatural: ens va bé estar plegats; em sembla necessari, essencial i honest sortir de la virtualitat i anar al carrer a passejar, riure i veure'ns les cares; fa temps que reivindico aquesta manera de ser i estar a les xarxes; a mi no em val amagar-me rere un pseudònim i reivindico el DNI a la boca, evitar manipulacions, identitats falses i suplantacions, en definitiva, fer que la virtualitat sigui practicable i no territori adobat per a la pirateria; tothom actuarà com més li convingui, però jo trobo que és prou entranyable el plus de conèixer a les persones;

des d'aquí envio un GRÀCIES gegant al comitè organitzador, una forta abraçada als excel·lents companys de taula que vaig tenir, i un record afectuós a tots els amics nous amb la certesa d'haver comprovat una vegada més com s'arriba a escurçar l'estona que propicia la conversa;


                                               som ocells i sabem fer un trinat
per això:

poema D'AQUEST SILENCI - 30 de juny 2015 


Vencerem amb els brots d'olivera alçats al vent.
Del poema Tota la costa es bressa de vaixells 
Olga Xirinacs

d'aquest silenci no en faré estelles

és l'ull d'escala i els graons de melis
que em duen més endalt de dalt
a paraules i pensaments de tu
oxigen pur confegit d'imatges plaents
que perviuen immusteïbles i pròdigues
com branques d'olivera el juny

d'aquest silenci jo n'escolto el poema


.
 

per això:

poema 'RUMA'- 28 juliol 2015 


rama
rema
rima
roma
ruma

concatenació de quatre mots i una cinquena paraula 
conseqüència, estació de termini, resultat
perquè la imaginació, l'oposat a una cursa de llebrers

quasi runa, però no
quasi rumb


per això:

POST INEXPLICABLE - 18 octubre 2015

Imre Kertész detestava la idea que 'l'horror de l'Holocaust és inexplicable'; ell responia de manera inequívoca: 'jo he explicat l'horror de l'Holocaust, perquè ningú pugui dir que és inexplicable';
faria gràcia si aquest comentari fos un acudit, però no ho és, i fa mal perquè respon a una ceguesa moral, no se sap ben bé si inconscient o premeditada, potser còmoda, en tot cas poc apta i segurament sistèmica, d'alguna manera encaminada a l'anorreament silenciós i efectiu de tot allò que és diferent, fora norma, encertat i, evidentment, perillós -molt perillós!- en la seva legítima essència


 ***


any'15, any de lluites; de procés; de caminar de la mà de;

avui m'he llevat amb un pensament al cap: el meu pare em curava les ferides al genoll; ell, que era veterinari, netejava, netejava i netejava els grans de sorra, les pells aixecades i desinfectava a consciència la ferida; quan a mi ja em semblava entreveure el final d'aquell suplici de picors i escalfors a la carn viva i a l'os blanc, ell deia 'encara no', i, pacient, tornava a agafar un cotó fluix, l'aigua oxigenada...


l'any'16 comença bé;

a l'agenda -que no sé gestionar- hi tinc programats assumptes importants: la sol·licitud d'una entrevista, temes editorials, més presentacions del recull 'He d'anar-me'n', i, sobretot, hores llargues d'escriptura;

l'etiqueta que proposo per al 2016: cervell ètic: #cervelletic


el desig: que la cultura crítica sigui eina d'us habitual

les intencions: resulta que m'agrada agafar un micròfon i enraonar...



.


2 comentaris:

fanal blau ha dit...

El 2016 encara serà millor, veuràs!
Un bon final i una bona estrena, Mati!
Abans no acabi l'any ens regalem una abraçada, eh?

matilde nuri i espona ha dit...

fanal blau,
tu ho has dit: no penso portar-te la contrària: 2016 serà millor
tampoc penso demanar-te un certificat
pq costa millorar el 2015, però vaja, ja posats

i l'abraçada, que ja va ser feta regal
.