dimarts, 24 de febrer de 2015

poema

 no fem tard enlloc


I.

                     foravia!
la ginesta
i les tiges dretes del donzell
fan esmorteir una mena de ràtzia de sons guturals
les bambolines de paper d’estrassa     
 i els guarniments penjant del sostre

d’un sac buit els il·lusionistes
             en treuen conills
                  
la mentida porta inexorablement associada la mentida
la primera la segona i aquesta la tercera i aquesta la quarta
i això és ja un no acabar mai que emplena la llera dels rius
  



II.
  
i nosaltres som còdols
cop de roc
la tanca o el pom o bé la gesticulació nova
que tot d’una engega un relat incipient
pel qual els dies il·legibles  s'esdevindran llegibles
gràcies a la determinació de la gent
mot rere mot rere mot      
en línia i fil per randa               
 del text la idea



III.
  
hem après a separar el nyap del gra per a la mòlta
amb sedassos d’ordit acurat hem dut a terme
el complet procés de cerndre tota inventiva tòxica

meticulosament ho repetirem les vegades que calgui
no fem tard enlloc
no tenim pressa  ni fre




Nota: El poema 'no fem tard enlloc' pertany al recull  A tall d'aigua 



dissabte, 21 de febrer de 2015

dijous, 19 de febrer de 2015

d'un país boreal

interessant l'entrevista que Mònica Terribas ha fet avui al president d'Islàndia, senyor Ólafur Ragnar  Grimsson, que governa en democràcia un país on la gent té veu i vot, tal com ell mateix explica;

           'Primer estan les persones i després els mercats financers'

                                        aquí:  audio


arguments que probablement explicarien algunes de les qüestions que planen per aquí i per allà
.

dilluns, 16 de febrer de 2015

m'il·lumino

llegeixo aquests dies un llibre de literatura que em permet pensar en gran; un camí de pensament poètic que hi he trobat m'ha dut fins a la poesia d'Ungaretti:

      Mattina: m'illumino d'immenso




tan breu, la creació amable i el pensament acabat
tan gran, el confort i l'estímul
                   aquesta és la grandesa que deixa en ridícul el discurs inflat
                     aquesta és la claror que ens ha de fer passar les basques

no serà gran el dany
si encara sabem omplir de contingut la paraula amistat
no serà gran el dany
si ens diem et reconec, amic, amiga,
sé qui ets i comprenc la magnitud del teu gest


dissabte, 14 de febrer de 2015

dimarts, 10 de febrer de 2015

rompudaires

quan penso en el model de país que jo voldria, si em deixessin  triar, em ve al cap una Catalunya dinàmica; no imagino un futur gris, trist o a mitges tintes; sóc capaç d'entreveure una dimensió nova en la manera de fer i de ser dels catalans posats al món i amb la independència ja assolida; potser cal que les coses s'espatllin del tot per començar a arreglar-les; segurament convé fer una bona rompuda als terrenys glevosos, tal com diu el diccionari: cavar profundament la terra per conrear-la, i cremar la brolla i escampar les cendres per a que facin d'adob; però, mentrestant, anar pensant en quines llavors volem plantar i en com treballarem la terra flonja un cop sigui llaurada; 
.

dissabte, 7 de febrer de 2015

la carn picada

llegit l'article de Carles Capdevila a l'Ara: Sense cap alternativa a l'hamburguesa
i encara amb el bon gust de boca que em va deixar un altre article seu, publicat fa pocs dies: Posem educació i cultura al mig: són la solució

faig l'esforç de no voler relacionar barroeries i pecats de mal gust amb l'art de menjar bé i amb satisfacció; el comportament d'un comensal a la taula expressa ben a les clares la seva personalitat; així mateix, la del cuiner a la cuina; qui treballa amb menges ha de ser curós, mantenir els estris nets, seleccionar amb rigor els productes de mercat, tractar amb singularitat cadascun dels aliments, fugir de la uniformitat avorridora dels menús tancats, anar a les arrels, recuperar les receptes dels avantpassats, imaginar, o encara millor, inventar plats nous, i deixar de banda proclames que pregonen demiürgs arribats amb ínfules de guru revolucionari;

però, si així i tot, determinades propostes culinàries no saben sortir i anar més enllà de la carn picada, esmicolada, matxucada, sempre ens quedarà l'alternativa d'una bona botifarra

i educació i cultura i a tothora i en tot lloc persones de bé que defensen la llibertat de fer-ne un bon ús
.

dimarts, 3 de febrer de 2015

ROSES BLANQUES PER A UN POETA - OLGA XIRINACS

Del pregó pronunciat per Olga Xirinacs a l'Ateneu Barcelonès
Dia de Sant Jordi - 1993


       ' I reivindico la poesia, primera entre les arts,
        com a base fonamental de l'alegria de viure.'


Pregó complet, en pdf. aquí . Magnífiques reflexions. Belles i emotives paraules de poeta. Un referent per a mi.
.

hanakotoba

foto: google

dilluns, 2 de febrer de 2015

febrer

uns versos de Víctor Sunyol, poeta de Vic,

cap on mirar que sigui un guany?
(On puc mirar sense ser estrany?)

                                       seqüència 9, de I si no neva? 
                                                       Aèria, 2002

la vida és tan breu com lleu si mires cap a l'altra banda, a on no hi ha noms amb sobrenoms: hi ha persones que tenen a la cara ulls i nas i boca i un cos amb cames i peus i mans i, també, cor, que lluiten contra els elements quotidians i de nit dormen a les fosques
tots hi som contingut, en aquest món