alegrois

fer un trinat

tornem'hi, que se'ns ha girat  feina; em fa l'efecte d'estar vivint un moment ric, viu, intens, mutant i consistent alhora, i sobretot nou; potser s'està produint el pas endavant que es veia a venir a nivell social, però també a nivell personal; començo a rebre les primeres impressions del tres llibres que he publicat i estic contenta, molt contenta;

                                                   

passejo pels blocs i llegeixo sense comentar gaire, però em deixo dur per les emocions, totes positives, no anirem a buscar mal de caps que no tenim, oi?;

em ve de gust avui de parlar de la trobada dissabte d'un grup de blocaires; l'encert de la jornada comença ja pel nom que la bateja: 'Roda el món i torna al bloc', perquè podem fer i desfer i deixar de fer, però sempre acabarem tronant als nostres espais, a treure el cap per molt solitaris que siguem si responem també a la realitat gregària que ens és connatural: ens va bé estar plegats; em sembla necessari, essencial i honest sortir de la virtualitat i anar al carrer a passejar, riure i veure'ns les cares; fa temps que reivindico aquesta manera de ser i estar a les xarxes; a mi no em val amagar-me rere un pseudònim i reivindico el DNI a la boca, evitar manipulacions, identitats falses i suplantacions, en definitiva, fer que la virtualitat sigui practicable i no territori adobat per a la pirateria; tothom actuarà com més li convingui, però jo trobo que és prou entranyable el plus de conèixer a les persones;

des d'aquí envio un GRÀCIES gegant al comitè organitzador, una forta abraçada als excel·lents companys de taula que vaig tenir, i un record afectuós a tots els amics nous amb la certesa d'haver comprovat una vegada més com s'arriba a escurçar l'estona que propicia la conversa;

                                               som ocells i sabem fer un trinat

.

el rellotge marca l'hora en punt

tinc sensacions de final de curs; potser a causa d'aquest inesperat flagell de calor, tal vegada per haver posat el punt i final a una feina llargament ajornada; que després d'anys i panys tres llibres més habitin avui la terra, i que els tres siguin de la meva autoria, hauria de ser anecdòtic per a la literatura, però en canvi no deixa de ser una notícia important no només per a mi, sinó també per a les persones que han mantingut íntegra la confiança en el projecte; jo ho visc amb emoció continguda, em permeto reviure els moments essencials i agradables d'un procés que ha resultat força complicat i en algunes fases fins i tot dolorós; i per això rebutjo malbaratar-ne un bri de la seva naturalesa, una naturalesa de somni que alimentava l'aparença de futura possibilitat; escriure és un privilegi; llegir, una opció; saber estar satisfets de la feina feta, una opció de privilegi
.

feliç dia d'aniversari per a OLGA XIRINACS

Estimada Olga Xirinacs, 

MOLTES FELICITATS!!!

a la pàgina 37 del llibre 'Música de Cambra', Edicions Destino-El Trident, 1995 escrius: "Quina música triaré per al meu dia d'aniversari? Potser el lied "Anant amb tu", de Bach."

                                                        és magnífica, aquesta versió, t'agrada?

tot just al paràgraf anterior, pàgina 36, també a 'Música de Cambra', escrius: "Però els cavalls eren la meva passió. Mai no vaig voler nines, i només tenia ulls per als cavalls, que m'obsedien. Quan esquilaven al carrer el cavall gris de cal Fonollet, jo sortia a recollir flocs de crinera per fer-me'n una mena de reliquiari." 

he pensat que potser veure aquesta fotografia -tot i que no és gaire clara-, et podria fer gràcia; jo tinc disset o divuit anys i aquest és el meu cavall gris;

et dic, encara emocionada, que 'Música de Cambra' m'acompanyarà sempre; l'he llegit amb plaer singular, he gaudit des de la primera paraula fins la darrera, fent moltes pauses: penso que el text ho demana o els meu bioritmes, és igual, la qüestió és que n'he fet una lectura reposada i que hi he trobat plenitud i gaudi; 

voldria acabar aquesta celebració literària i d'amistat amb un tema que a les teves mans es converteix en joia: un bodegó; he anat al teu blog a 'rescatar' un post que em va impressionar perquè ho té tot: pensament, familiaritat, erudició, senzillesa, poesia, musicalitat, mestratge, orientació, pintura, piano, intenció... 

llegim les teves paraules i admirem la fotografia:

GLAÇ CÀLID

GLAÇ CÀLID

*

16-2-15

*

Sobre el piano càlid, de fusta antiga, poso la preciosa copa que un artista ha glaçat per a satisfacció de qui la contempli. La copa ens la van portar Valentí Xirinacs i la seva dona Montserrat, que llavors vivien al Prat. Valentí és mort, però la copa conté algun matís de la seva conversa, ara ja glaçada.

Dissabte hi vam servir un esplèndid raïm, amb una veladura que el fa semblar glaçat. He buscat informació sobre raïms per donar-hi nom, i el que més s’hi assembla és la varietat Queen.

La contemplació de les petites coses fa allò que Rilke en diu felicitats menudes. ¿Ens agrada contemplar una pintura, la composició d’una natura morta amb la disposició harmoniosa dels objectes? Ens la podem fer a casa mateix.

La fotògrafa Maria Teresa Fonoll ha retratat unes natures mortes dignes de ser admirades i recordades: una sèrie en blanc i una sèrie en foscos. La blanca excel·leix: teixits, copes, fruita, peix, vaixella. Un goig per als ulls. Si les felicitats són menudes, podem tenir una certa seguretat que es conservin senceres. Les grans solen esquerdar-se fàcilment.

*

Foto d’OX  

t'estima

mati

estudiant idiomes, sr. ministre

o més o menys 
(en els comentaris, hi he deixat un símil de traducció dels dos poemes)


TITTLE-TATTLE AVENUE

harshly up on landing
across the gossip airstrip
birds of ill omen 
laid their wings 
over the rocks 
            down to die
to carry a dim-witted life
    perhaps watching TV
                        a reality show, as expected
  its own exactitudes
                                 and so on...




GOODBYE

sand falls into silence
in surrrender, indeed,
towards alive oil on canvas
now melted, often clear frosted
sand is drawing a fine texture
a silk delicate pashmina
it's me
blanket for my skin
planted in the ground
and willowy in the air
as reeds of the rush when they fly
to say goodbye
.

de viva veu

pronunciades en veu alta les paraules que una rapsoda recita subratllen el poema;
a la sobretaula, fullejàvem llibres i Marta Pérez Sierra feia una ullada al meu poemari 'A tall d'aigua' i perquè ha comentat un dels poemes li hem demanat que en fes una lectura oberta.
Era aquest:


L'ENDEMÀ I ENCARA L'ALTRE


flegmàtica acció de
girar full i passar pàgina

amb parsimònia implacable
pronunciament del braç

i a la punta dels dits
la paraula muda



vaig sentir una emoció semblant quan l'amiga Carme Rosanas va llegir un poema de Marta Sempere en la versió que sobre l'original vaig fer per a la presentació del seu poemari 'Fils de vidre': podeu llegir un i altre poema en el post 'diàleg simbiòtic'


la paraula poètica fa el món més habitable; avui, també, encara i sobretot;