dimecres, 30 de setembre de 2015

anem bé

d'aquesta en sortirem tots plegats més amics i predisposats a l'abraçada fraternal; és per això que tenim la facultat de la intel·ligència, la capacitat de comunicació entre persones que s'entenen;
o no?; així de fàcil; l'enteniment és útil per contrarestar a aquells que pretenen controlar l'esperit de la narració, als qui expliquen els fets des d'una visió particular i amb el propòsit de configurar a la seva mida la realitat; 

per sort, nosaltres ja tenim una altra abraçada històrica
i una mostra majoritària de recolzament solidari;

una altra alegria majúscula
.

dilluns, 28 de setembre de 2015

l'endemà d'ahir

comença un futur nou, interessantíssim, per la complexitat de la situació; és l'hora de les converses, de la gestió política, de les decisions importants; caldrà pensar més enllà i en tothom; som on volíem ser, amb més o menys escons, però allà on havíem desitjat estar -...parlo en nom propi-; ho celebro, ho celebro; enhorabona als vencedors, per la feina ben feta;

i ara a treballar!


diumenge, 27 de setembre de 2015

dissabte, 26 de setembre de 2015

ara és l'hora


aquesta és una imatge 
que jo estimo 
des que vaig néixer
no molt lluny
 d'aquest rellotge
d'aquesta plaça
d'aquesta perspectiva


-Plaça de Vic - foto de l'ANC-Vic-



 quatre lletres
sí sí
quatre barres


VISCA CATALUNYA LLIURE!

.

dimarts, 22 de setembre de 2015

un parell de versos

diu Rosselló-Pòrcel en un poema

Poques paraules surten
de les boques en calma.

doncs, això; avui, en la calma, ;)
-m'he fet un tip de riure amb 'aquell video' que ratlla la indecència moral...-

en fi, bona nit, bon repòs, cuidem-nos molt
tot s'anirà fent
.


dijous, 17 de setembre de 2015

follia, o què?

tots i cadascun de nosaltres podem fer en algun moment o altre el ridícul; ara bé, només conec una manera infal·lible de fer un ridícul estrepitós: seguir fent el ridícul, creure's tocat pel benefici d'alguna divinitat divina, saber-se ser suprem i viure segons aquesta condició sobre-in-humana; follia, en dic jo d'això; i si no és follia, la pèrdua de control sobre els propis actes, què és? alienació, potser?
.

dimecres, 16 de setembre de 2015

els déus menors

I.

de fullam
disfressen
la parla

la de tots ells
i, amb displicència,
la de tots nosaltres



II.

exalten la destresa del més jocós
la sagacitat del més ocorrent

instrueixen en l'art de menystenir
i no en l'aprenentatge de tenir

recomanen estalviar-se l'autocrítica
la informació absent els atorga la raó



III.

l'assumpte amatori
assumpte fictici
recurs obsolet



IV.

vindrà més increpació
més desdeny dels infants
nous episodis de caça menor amb parany

és condició sense atenuants
la violència soterrada
.


dimarts, 15 de setembre de 2015

autosuggestió


segons el Diccionari de la llengua catalana

autosuggestió f PSIC. Tipus de suggestió en què el subjecte utilitza per a si mateix una idea o un sentiment creats i cultivats per la psique pròpia.
.

dilluns, 14 de setembre de 2015

setembre

penso que haurem de començar a aprendre a reconèixer sentiments nous, emocions molt vives; un estar satisfets de la feina feta, de l'aguant que hem tingut, de les lluites compartides i que ja ens aporten alguna victòria i no menor precisament;

com hem crescut! persones i societat, tots ens hem fet grans;

al capdavall, el patiment i la comprensió mútua que ens regalem ens agermana més sàviament que no ho faria la genètica; hi ha moments que no puc dir ni bufa; hi ha moments que no em sé acabar tot l'impuls de fer que m'empeny, la força vital;

i no perdo mai de vista que som protagonistes anònims i vivents d'aquest setembre de 2015;

sí sí
.


dijous, 10 de setembre de 2015

dies d'emoció

dies d'emoció històrica, pensant en la Història de Catalunya que entre uns i altres anem cada dia escrivint; avui, 10 de setembre de 2015; demà, 11: seré al tram 20, samarreta blanca i punter blau, amb disposició implacable; si plou, bé; si fa sol, bé; i si neva, també bé; ja no hem de dir gaire res més; tot és a punt; per tant, som-hi i a gaudir-ne a ple pulmó;

dies d'emoció personal, que jo visc amb infinita gratitud: és gran l'estima que compartim, suficients les paraules que la fan explícita;
no em sembla agosarat dir això: malgrat les dificultats afegides, hem tingut l'encert de saber trobar escletxes per on respirar, un espai comú a compartir, el moment precís de fer un pas endavant i encarar la realitat;
o això altre: és molt clar el posicionament de cadascú quan opina: defensa un model de societat i no un individu concret de qui ni en coneix les circumstàncies personals;
o això: les paraules, com les aparences, no enganyen;
o això: visca la gent amb trempera i que ens ha ensenyat a compartir;
o això: sabrem seguir estimant, segur; i, tal com jo ho veig, serà un plaer;

que tinguem sort

una abraçada, de cor
.


dimarts, 8 de setembre de 2015

els ulls

les paraules, no sempre
la mirada sí, en tot moment, perquè els ulls ho diuen tot

hi ha un instant literari -i vital- agraït de debò quan
mirada i escriptura expressen la mateixa franquesa
.

divendres, 4 de setembre de 2015

punt de fuga


avui tinc la pell de sorra; sí, de sorra; potser fins i tot una mica rocosa
el cor, de paper: llibres, llibres, llibres...
al cap m'hi rebota una pilota de voleibol

a la tarda, cap a les 21.00 h. firmaré la renúncia al càrrec de vicepresidenta del Club Voleibol de l'Ametlla del Vallès, per bé que ja fa dos anys que vaig presentar la meva dimissió;

semblaria que hi ha una aparent desconnexió entre els tres temes anteriors, però no: estan entrelligats;
avui tot sembla confluir en un mateix punt, un punt de fuga i alliberador;


dimarts, 1 de setembre de 2015

què penso avui

'l'edat de Saramago', les seves novel·les;

el parc de l'Espanya Industrial ple de gent com no l'havia vist mai fins la setmana passada; el carrer de Sants i la muntanya de Montjuïc amb els jardins per on jo passejava els dissabtes al migdia durant els anys que vaig treballar a Òptica Josa; els bons records d'aquella època que per a mi va ser difícil; 'La ciutat invisible',

el meu pare, com tots els dies de l'any;

un pastís fet a casa i amb un número màgic: 53

les cares afables i de somriure franc;

el gest noble
etern

.