dijous, 31 de desembre de 2015

breu resum de l'any'15

se suposa que avui hem d'acomiadar l'any'15 i estar ben disposats a rebre l'any'16; d'acord, però jo no ho faré; aquests dotze mesos, de tintura poètica, seguiran vius i fent-me companyia, per motius com ara:

he auto-editat-publicat a Amazon dos reculls de poesia i una novel·la, i he publicat un conte en un llibre d'autoria coral; o sigui quatre llibres en un any; quatre alegries immenses que ni la nit més negra podria pertorbar;



també per això:


post LES DECLARACIONS- 9 de gener 2015

a peu de carrer, l'home declara sense ambigüitats que sempre la ploma guanya al fusell, i jo comparteixo aquesta opinió; a cada intent nou d'imposició es fa palesa una derrota antiga que perdura
.

per això

post FER UN TRINAT- 28 de maig 2015

tornem'hi, que se'ns ha girat  feina; em fa l'efecte d'estar vivint un moment ric, viu, intens, mutant i consistent alhora, i sobretot nou; potser s'està produint el pas endavant que es veia a venir a nivell social, però també a nivell personal; començo a rebre les primeres impressions del tres llibres que he publicat i estic contenta, molt contenta;
                                                 
passejo pels blocs i llegeixo sense comentar gaire, però em deixo endur per les emocions, totes positives, no anirem a buscar mal de caps que no tenim, oi?;

em ve de gust avui de parlar de la trobada dissabte d'un grup de blocaires; l'encert de la jornada comença ja pel nom que la bateja: 'Roda el món i torna al bloc', perquè podem fer i desfer i deixar de fer, però sempre acabarem tronant als nostres espais, a treure el cap per molt solitaris que siguem si responem també a la realitat gregària que ens és connatural: ens va bé estar plegats; em sembla necessari, essencial i honest sortir de la virtualitat i anar al carrer a passejar, riure i veure'ns les cares; fa temps que reivindico aquesta manera de ser i estar a les xarxes; a mi no em val amagar-me rere un pseudònim i reivindico el DNI a la boca, evitar manipulacions, identitats falses i suplantacions, en definitiva, fer que la virtualitat sigui practicable i no territori adobat per a la pirateria; tothom actuarà com més li convingui, però jo trobo que és prou entranyable el plus de conèixer a les persones;

des d'aquí envio un GRÀCIES gegant al comitè organitzador, una forta abraçada als excel·lents companys de taula que vaig tenir, i un record afectuós a tots els amics nous amb la certesa d'haver comprovat una vegada més com s'arriba a escurçar l'estona que propicia la conversa;


                                               som ocells i sabem fer un trinat
per això:

poema D'AQUEST SILENCI - 30 de juny 2015 


Vencerem amb els brots d'olivera alçats al vent.
Del poema Tota la costa es bressa de vaixells 
Olga Xirinacs

d'aquest silenci no en faré estelles

és l'ull d'escala i els graons de melis
que em duen més endalt de dalt
a paraules i pensaments de tu
oxigen pur confegit d'imatges plaents
que perviuen immusteïbles i pròdigues
com branques d'olivera el juny

d'aquest silenci jo n'escolto el poema


.
 

per això:

poema 'RUMA'- 28 juliol 2015 


rama
rema
rima
roma
ruma

concatenació de quatre mots i una cinquena paraula 
conseqüència, estació de termini, resultat
perquè la imaginació, l'oposat a una cursa de llebrers

quasi runa, però no
quasi rumb


per això:

POST INEXPLICABLE - 18 octubre 2015

Imre Kertész detestava la idea que 'l'horror de l'Holocaust és inexplicable'; ell responia de manera inequívoca: 'jo he explicat l'horror de l'Holocaust, perquè ningú pugui dir que és inexplicable';
faria gràcia si aquest comentari fos un acudit, però no ho és, i fa mal perquè respon a una ceguesa moral, no se sap ben bé si inconscient o premeditada, potser còmoda, en tot cas poc apta i segurament sistèmica, d'alguna manera encaminada a l'anorreament silenciós i efectiu de tot allò que és diferent, fora norma, encertat i, evidentment, perillós -molt perillós!- en la seva legítima essència


 ***


any'15, any de lluites; de procés; de caminar de la mà de;

avui m'he llevat amb un pensament al cap: el meu pare em curava les ferides al genoll; ell, que era veterinari, netejava, netejava i netejava els grans de sorra, les pells aixecades i desinfectava a consciència la ferida; quan a mi ja em semblava entreveure el final d'aquell suplici de picors i escalfors a la carn viva i a l'os blanc, ell deia 'encara no', i, pacient, tornava a agafar un cotó fluix, l'aigua oxigenada...


l'any'16 comença bé;

a l'agenda -que no sé gestionar- hi tinc programats assumptes importants: la sol·licitud d'una entrevista, temes editorials, més presentacions del recull 'He d'anar-me'n', i, sobretot, hores llargues d'escriptura;

l'etiqueta que proposo per al 2016: cervell ètic: #cervelletic


el desig: que la cultura crítica sigui eina d'us habitual

les intencions: resulta que m'agrada agafar un micròfon i enraonar...



.


dilluns, 28 de desembre de 2015

28.12.2015

Por Aldo Pellegrini
Publicado en Poesía = Poesía Nº 9 Agosto de 1961, Buenos Aires



La poesía tiene una puerta herméticamente cerrada para los imbéciles, abierta de par en par para los inocentes. No es una puerta cerrada con llave o con cerrojo, pero su estructura es tal que, por más esfuerzos que hagan los imbéciles, no pueden abrirla, mientras cede a la sola presencia de los inocentes. Nada hay más opuesto a la imbecilidad que la inocencia. La característica del imbécil es su aspiración sistemática de cierto orden de poder. El inocente, en cambio, se niega a ejercer el poder porque los tiene todos.

...

La puerta de la poesía no tiene llave ni cerrojo: se defiende por su calidad de incandescencia. Sólo los inocentes, que tiene el hábito del fuego purificador, que tienen dedos ardientes, pueden abrir esa puerta y por ella penetran en la realidad.
La poesía pretende cumplir la tarea de que este mundo no sea sólo habitable para los imbéciles.

dimecres, 23 de desembre de 2015

acudits i altres paranoies


quilt  // kilt 
 a déu // adéu 
espai  // espia
cànons //canons
patchwork // patchword


a google: abiria

.

dilluns, 21 de desembre de 2015

'Rojo Flamingo'



'...lucen heroicos los actos miserables de una raza

que por definición es heroica y miserable.' 

Rojo Flamingo - Matilde Nuri






.


dimecres, 16 de desembre de 2015

Cornèlia Abril i 'He d'anar-me'n' de festa

Avui és el dia que Cornèlia Abril convida a celebrar el Nadal! 



Amb Jazz Christmas de Standardsduet, veu: Tere Férnandez, piano: Jordi Valls. Amb microrelats de: Sergi G. Oset, Jordi Masó i Marta Pérez i Sierra. Amb poesia de: Josep-Ramon Bach, David Madueño i David Castillo. Amb les ànimes de Cornèlia Abril. Amb la intervenció de Joan Opi. Amb la col·laboració del Grup d'estudi Coll-Vallcarca, l'editorial Els Llums i la Casa Marsans.
Vine!
Alçarem les copes de cava i brindarem a la salut de la literatura i del jazz, però també a la salut de tots nosaltres. Ens agrada traspassar la ratlla de la realitat virtual per viure en persona els instants d'amistat: ens ajuda a continuar tal com som.
Dimecres, 16 de desembre, a les 19 hores
Casa Marsans. Alberg Mare de Déu de Montserrat
Pg. Mare de Déu del Coll, 41-51 08023-Barcelona

A la festa, recitaré la meva ànima. Més o menys comença així: 

'Sóc l'ànima reflexiva de la Cornèlia. M'agrada cuinar, caminar, 
observar, fer puzles. Faig les coses a poc a poc i d'una en una. 
Mai sóc el centre de la festa...'

imatge de Google

.

diumenge, 13 de desembre de 2015

Cornèlia Abril, jazz, literatura i tu

Cornèlia Abril et convida dimecres, dia 16, a celebrar el Nadal a Casa Marsans 

MARTA PÉREZ I SIERRA, JOAN OPÍ, SERGI OSSET, JORDI MASÓ llegiran microrelats 

JOSEP-RAMON BACHS, DAVID MADUEÑO, DAVID CASTILLO recitaran poesia

STANDARDSDUET interpretarà jazz christmas

LES VUIT ÀNIMES DE CORNÈLIA ABRIL parlaran


divendres, 11 de desembre de 2015

de Girona, unes imatges

davant la Biblioteca Carles Rahola de la ciutat de Girona hi ha l'exposició 'PARAULES DESCALCES' que promou l'Institut Català Internacional Per la Pau:

 'Són dones israelianes i palestines que dediquen la seva vida i els seus esforços a aconseguir la fi del conflicte i el respecte dels drets humans. Totes apareixen amb els peus nus, com a metàfora del seu posicionament honest i directe en la realitat que els ha tocat viure.'



Com a dones, dediquen la seva energia i recursos a crear un altre model de negociació i relació, construint ponts de diàleg entre les dues parts.


.

dissabte, 5 de desembre de 2015

1.12.2015


dimarts en Xevi va fer aquesta fotografia 


és la Biblioteca Josep Badia de L'Ametlla del Vallès
a fora era buit, ja es veu; a l'interior, no;

Cornèlia Abril - 1 desembre 2015