dissabte, 2 de gener de 2016

NO ABARATEIXIS EL SOMNI, de Lluís Llach



No abarateixis el somni, 
res més que això tinc per dir-te, si vols. 
No abarateixis el somni, 
que és com l'estel que hi ha al fons del camí. 

Si cal, refarem tots els signes 
d’un present tan difícil i esquerp, 
però no abarateixis el teu somni mai més. 

Que ens han fet preu per viure 
i el viure a voltes té el preu de dir prou. 
Prou de renúncies mediocres 
que no ens permeten la història dempeus. 

Si cal, conviurem la misèria, 
però ha de ser sense engany, dignament, 
prou d’amenaces innobles 
amb la fam i el tronar dels canons. 

No abarateixis el somni, 
el teu estel que hi ha al fons del camí, 
no abarateixis el somni 
o et donaràs per menyspreu tu mateix. 




© Edicions l'Empordà
.



3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Lluís Llach sempre!!!
Abaratir els somnis, mai!!!

Pere Baucells ha dit...

Fantàstic. Els somnis, irrenunciables. Com la dignitat. Inalienables. Què més podem tenir?

matilde nuri i espona ha dit...

Somniem, i siguem sempre utòpics, perquè volem caminar
.