divendres, 8 d’abril de 2016

poètiques no lineals - Ramon Dachs


86. La connaissance de la connaissance

Si el pensament conceptual, com suposem molts, és no-lineal i es produeix simultàniament (o en encadenaments de simultaneïtats) dins la ment, cada vegada que un emissor es vol expressar (a l’altre, o a la col·lectivitat) l’ha de codificar linealment, de manera que el(s) receptor(s) torni(n) a descodificar-lo no-linealment per comprendre'l (amb inevitables pèrdues i deformacions durant el procés). Per tant, assolir formes de transmissió conceptual afins a la dinàmica del pensament pur esdevé tot un repte. De fet, la raó de ser (lineal) del discurs convencional té el seu origen en la comunicació oral. Ara bé, el coneixement, des de la invenció de la impremta, s’ha transmès sobretot per escrit. Hi ha, per tant, un anacronisme disfuncional entre la linealitat i la bidimensionalitat de la pàgina impresa. El llenguatge lineal oracional podria, en consequència, haver-se convertit imperceptiblement en un greu obstacle per al progrés (després, paradoxalment, d’haver-ne estat el gran motor durant milers d’anys). Imagino, dins l’espai virtual de la ment, les idees tancades amb una estructura espacial estàtica (espai euclidià); i les obertes (o en procés), amb una de dinàmica (hiperespai). Com apunta Edgar Morin, l’espai i el temps no constitueixen característiques intrínseques de la realitat, sinó de les formes a priori de la sensibilitat; hem deixat de conèixer per viure per passar a viure per conèixer; i el nostre avenir radica en la superació del nostre endarreriment cognitiu respecte a la nostra potencialitat cognitiva (La connaissance de la connaissance, Seuil, 1986). És inevitable que, entitats corpòries provisionals com som, aprioritzem el temps i l’espai en les nostres conceptualitzacions. Thom ho concep com a “estabilitat estructural” i “morfogènesi” (Gedisa, 1987). La meva proposta escriptural és geomètrica i fractal.


RAMON DACHS - Poètiqes no-lineals