dimarts, 21 de juny de 2016

'Les paraules', de Joana Raspall

LES PARAULES - Joana Raspall


Si al bosc tinguéssim set,
quina font buscaríem?
La de l'aigua més clara,
més viva i més brillant.
I de l’arbre fruiter,
quina peça voldríem?
La més madura i dolça,
suau al paladar.
I quin ramell de flors
a l’amor donaríem?
El de colors més bells,
més fresc i perfumat.
Per als amics i amigues,
no triarem paraules
entre les més boniques
que al món s’han inventat?

No volem l’aigua bruta,
ni la fruita tarada,
ni fer rams d’esbarzers…
i en la nostra conversa
volem belles paraules

i no pas mots grollers.

2 comentaris:

M. Roser ha dit...

Per a tothom, buscaria l'aigua més fresca, la fruita més dolça, les flors més boniques i perfumades i les paraules més belles del món...
Un poema molt bonic.
Bon vespre, Mati.

matilde nuri i espona ha dit...

totalment d'acord amb tu, M. Roser
a vegades ve de gust llegir poemes com aquest, oi?
.