dimecres, 20 de juliol de 2016

buidatge cultural

parlar de buidatge cultural podria semblar una redundància quan la veu del diccionari defineix buidatge com a operació de buidar un text, un escrit;
és un èmfasi buscat, volgut, atesa l'extensió d'aquesta idea: buidant, buidant, s'assoleix el no-res: un intent d'homicidi amb arma blava, silenciós, sense marca física, constant, de grup, infal·lible


però no existeix el crim perfecte

i sí existeix la vaga japonesa

la lluna plena ahir, des de casa meva
amb un mòbil precari


2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

La daga silenciosa.

matilde nuri i espona ha dit...

sí, xavier pujol, així actua i aquí ho deixo dit; sabem quins objectius ens mouen i fins on estaríem disposats a 'fer el soldat'; estirant la mà quasi toquem allò que volem i desitgem, ;)

abraçada!