en general, prefereixo tractar amb docents, persones que viuen per ensenyar i que aconsegueixen fer despertar interès per les matèries que imparteixen;
avui jo tinc el cap ple de poesia
amb Abbas Kiarostami, l'home que sabia ubicar portes enmig d'enlloc
poeta
un poema
és un mòbil penjat en el no-res
absurd i real
lleuger i consistent
creïble
2 comentaris:
Els /les mestres ensenyem i despertem interès en els nostres alumnes per allò que és important...Però moltes vegades també aprenem d'ells i ens enriquim els uns als altres...
M'encanten aquests troncs de fusta recaragolats pel temps!!!
Bona tarda, Mati.
Oh! moltíssimes gràcies, per aquest comentari, M.Roser
te l'agraeixo de tot cor, perquè has captat el sentit de l'entrada
i l'enriqueixes amb la teva aportació com a mestre
és fusta d'olivera, davant la cuina de casa meva
és un arbre que jo estimo, ;), profundament i amb respecte
Publica un comentari a l'entrada