dimecres, 6 de juliol de 2016

sentit poètic d'Abbas Kiarostami (bis)

la política arriba a tots els racons, ens arrossega; potser està bé que sigui així, cap a on ens ha d'enlairar, ja ho sabem; ara tindrem tota la paciència; després, potser no tanta o gens:
en general, prefereixo tractar amb docents, persones que viuen per ensenyar i que aconsegueixen fer despertar interès per les matèries que imparteixen;




avui jo tinc el cap ple de poesia
amb Abbas Kiarostami, l'home que sabia ubicar portes enmig d'enlloc
poeta


un poema 
és un mòbil penjat en el no-res
absurd i real

lleuger i consistent

creïble











2 comentaris:

M. Roser ha dit...

Els /les mestres ensenyem i despertem interès en els nostres alumnes per allò que és important...Però moltes vegades també aprenem d'ells i ens enriquim els uns als altres...

M'encanten aquests troncs de fusta recaragolats pel temps!!!
Bona tarda, Mati.

matilde nuri i espona ha dit...

Oh! moltíssimes gràcies, per aquest comentari, M.Roser
te l'agraeixo de tot cor, perquè has captat el sentit de l'entrada
i l'enriqueixes amb la teva aportació com a mestre

és fusta d'olivera, davant la cuina de casa meva
és un arbre que jo estimo, ;), profundament i amb respecte