dissabte, 26 de novembre de 2016

cantem, cantem

gràcies, ANC de l'Ametlla: ahir va projectar el film 'LA REVOLUCIÓ CANTADA', o els estonians cantant per salvar la seva nació: magnífic testimoni




sempre m'emociona sentir algú cantar cançons
sobretot quan aquest fet és espontani, enmig d'una conversa

cantem, cantem

4 comentaris:

Montse ha dit...

Cantar va molt bé per a l'esperit!! llàstima que a la meva generació, o entonaves d'entrada, i llavors t'ajudaven a cantar més, o ningú no et prestava atenció, si el cant no era el teu fort. Amb la mestra adequada, tothom pot cantar (tothom té alguna tesitura), sigui aguda o sigui greu. Després hi ha la voluntat de fer-ho, esclar...

Els cants conjunts sempre m'emocionen i alguns himnes em posen la pell de gallina (no sé si això és bo o no)

Alfonso Robles Motos ha dit...

Emociona escoltar un cor així, es percep el sentiment.

Teresa Duch ha dit...

Hola Mati, la revolució acostuma a tenir connotacions positives, encara que no sempre ho és. Però aquesta revolució cantada m'ha posat la pell de gallina.

matilde nuri i espona ha dit...

Montse, Alfonso, Teresa

gràcies, per comentar

si podeu veure la pel·lícula, no deixeu passar l'ocasió: és boníssima
emoció a flor de pell, sí
i molt contundent
.