dimarts, 20 de desembre de 2016

'El plan B' - Carles Torrecilla

"Otro requisito importante es conocer unos cuantos conceptos mínimos de matemáticas: si a 100 le sumamos el 30 por ciento, nos da 130. Pero si le quitamos un 30 por ciento, la mayoría de las personas cree que volvemos al 100 y eso es erróneo. En realidad, si a 130 le quitas un 30 por ciento, el resultado obtenido es 91. Esto, que a ti te puede parecer muy curioso, a otro le puede arruinar. Imaginemos a un comerciante que ha comprado algo por 100 y le ha cargado un margen del 30 por ciento pero en rebajas ofrece descuentos del 30 por ciento pensando que así ni gana ni pierde, en realidad está perdiendo 9 puntos en cada venta y ni siquiera se ha enterado ni mucho menos lo ha previsto.

Recuerdo a un amigo que me contó que él compraba a 100, cargaba el 50 por ciento y por lo tanto podía ofrecer atractivos descuentos todo el año de hasta el 40 por ciento y seguir ganando un diez por ciento, Si coges una calculadora verás que en cada operación perdía 10 puntos. Cuanto más vendía, más perdía, y lo peor es que se sentía muy listo. Los porcentajes son muy tramposos.

Si esto te ha sorprendido, imagínate la cantidad de errores y confusiones que pueden surgir en un proyecto emprendedor en el que hay que comprar, vender, amortizar, financiar..."


Fragment de El plan B, de Carles Torrecilla . Planeta
Pàg. 121-122

4 comentaris:

M. Antònia ha dit...

Ningú pensa això i és important perquè tota l'economia gira així. Els bancs ho saben bé i els prestamistes també. Has de comptar bé tot. En guanys i pèrdues de la borsa es veu molt clar, també. Com sóc poc bona en comptes, ho he de comptar tot molt bé i me'n vaig adonar dels % que no és igual sumar que restar

matilde nuri i espona ha dit...

hola, M. Antònia,

diuen que hem de comptar dues vegades i pagar una
ja veiem què ens estan fent amb els percentatges

gràcies, per la visita, em fa il·lusió saludar-te
una abraçada, ben nadalenca, que ja som a tocar de festes

Olga Xirinacs ha dit...

No sóc gens de comptes perquè per sort hi ha qui em fa els càlculs, sinó, em veuria perduda.
Però és curiós aquest plantejament.Conec uns comerciants de vins que quant més veien més perdien. No devien fer bé el càlcul, doncs.
Cada dia n'aprenem de noves, o potser ja les hauria de saber, a la meva edat.
Apa, a fer joiosos preparatius per... al que sigui.

matilde nuri i espona ha dit...

hola, Olga Xirinacs,

jo estic casada amb un economista

però el dimoni dels números existeix...
alguns el veuen cada vegada que intenten sumar 1+1 o restar i tot això, ;)

no podem perdre mai l'alegria, menys encara quan preparem un futur
i tenim la sort d'estar en bona companyia

una abraçada nadalenca, amb tot l'afecte, per celebrar uns quants motius joiosos
.