divendres, 15 de gener de 2016

Ahir, a la bibllioteca Horta Can Mariner

Cornèlia Abril va presentar  'He d'anar-me'n' 

Pepa Bagaria, Mercè Bagaria, Isidre Grau, Pau López

Van faltar cadires: gràcies a tothom!

dimecres, 13 de gener de 2016

demà, Cornèlia Abril presenta a Horta


Publicat el 12/12/2015
Dijous 14 de gener a les 19.00 hores, a la sala d'actes de la biblioteca Horta Can Mariner presentació del llibre 'He d'anar-me'n'. De conflictes i decisions que capgiren la vida

Aquest primer treball de Cornèlia Abril serà presentat per les coautores que hi ha sota aquest pseudònim:

Sílvia Armangué
Mercè Bagaria
Pepa Bagaria
Maria Cirera
Montserrat Medalla
Matilde Nuri
Marta Pérez i Sierra
Carmen Sanzsoto

Es tracta d'un recull d'històries ben diverses amb un nexe comú: la decisió. Editat per Edicions Els Llums .

També comptarem amb la presència de l'autor Isidre Grau i l'editor Joan Ramon Riera.

Entrada lliure. Aforament limitat.

dimarts, 12 de gener de 2016

contra la violència dels invisibles i les seves amenaces

              
                        POÈTICA, III
Segimon Serrallonga

                                            2.


És la dilapidació de l'esperit en una immensitat d'oprobi
la fam en moviment, i fins a l'obi
és assassina, perjurada, infame, abjecta, vil,
extrema, exorbitada, bèstia, cappodrida.


I tens a l'home tip, sent
la mala sang que altera als assassins i va
fins l'extrem de l'esperit per fam
d'immensitats, poders, divinitat, i en Fam roman.

.

dilluns, 11 de gener de 2016

per tu

reedició del dia 22 d'abril de 2015 - POEMA  'Per tu'


Per tu, que xifraves paraules d'ambre i polsineres
mar enllà, múscul de muntanya serrada
artífex descriptor
picant a màquina cròniques
de pètals i llot d'enyor

Per tu, ros fosc, dits de sang


Per tu, que encara no has nascut
i un dia esdevenidor seràs
el nen o la nena que ara projectem a les nostres ments
tu ets molts i un
desxifrant polsineres d'ambre i paraules de llot

Per tu, la flor fragant


.

diumenge, 10 de gener de 2016

divendres, 8 de gener de 2016

què hi diu la jurisprudència

Inicio » Actualidad Jurídica » Al día » Jurisprudencia » Los celos no justifican aplicar la atenuante de “arrebato” a casos de violencia de género




Los celos no justifican aplicar la atenuante de “arrebato” a casos de violencia de género

Los celos no justifican aplicar la atenuante de “arrebato” a casos de violencia de género

Los celos no pueden justificar la aplicación de la atenuante de arrebato u obcecación sobre todo en casos de divorcio, según establece el Tribunal Supremo en una sentencia dada a conocer este lunes que condena a un ciudadano chino a 14 años de cárcel por acuchillar a su exmujer y amenazarla a través de mensajes de ‘WeChat’.
La sentencia, de la que ha sido ponente el magistrado Julián Sánchez Melgar, reitera doctrina para recordar que los celos, más allá de los casos en los que son el síntoma de una enfermedad,  no justifican la aplicación de la citada atenuante sobre todo en casos como son las separaciones y divorcios “en los que, por definición, renace el derecho de ambos cónyuges a rehacer un proyecto propio de vida afectiva”.
De considerar los celos como atenuante de los delitos de violencia de género, por actuar el agresor movido por un arrebato repentino, estaríamos según el Supremo privilegiando “injustificadas reacciones coléricas que, si bien se mira, son expresivas de un espíritu de dominación que nuestro sistema jurídico no puede beneficiar con un tratamiento atenuado de la responsabilidad criminal”.
Además, Pan B. es condenado por amenazas graves mediante mensajes que envió a su expareja por el sistema ‘WeChat’ -una aplicación de mensajería similar a Whatsapp-. En este punto, el Supremo reitera también doctrina al señalar que los ‘pantallazos’ de los mensajes obtenidos del teléfono móvil de la víctima requieren para constatar su autenticidad la práctica de una prueba pericial que identifique el origen de la comunicación, la identidad de los interlocutores y la integridad del contenido.
El motivo es el riesgo de manipulación de los citados archivos digitales por el anonimato que permiten los sistemas y la libertad de creación de cuentas con identidades fingidas, que hacen posible aparentar una comunicación en la que un único usuario se relacione consigo mismo.
En este caso, sí se aceptan los mensajes porque la propia defensa del recurrente admitió su remisión. En cuanto a la gravedad, el Supremo indica que las amenazas también pueden considerarse graves y a veces más que las explícitas.

******

orígen de la informació, via

AUTONELL & MOLAS

: https://twitter.com/EconomistJurist/status/685040932945850368

dimarts, 5 de gener de 2016

Allegro, de Tomas Tranströmer

Allegro, de Tomas Tranströmer - Premio Nobel de Literatura 2011

Después de un día negro toco a Haydn
y siento un humilde calor en las manos.
Las teclas obedecen. Golpean dulces martillos.
El acorde es verde, vivo y sereno.
El acorde dice que la libertad existe
y que alguien no le paga impuesto al césar.
Me meto las manos en los bolsillos Haydn
e imito a alguien que contempla el mundo con serenidad.
Izo bandera Haydn, eso quiere decir:
No nos rendimos. Queremos Paz
La música es un edificio de cristal en la ladera
donde vuelan las piedras, ruedan las piedras.
Y las piedras atraviesan la casa rodando
pero todos los cristales quedan intactos.



.

dilluns, 4 de gener de 2016

rètol // brètol

com a mínim, ara arribarem a conclusions; entre tots sabrem entendre des de quin lloc s'està construint un relat en paral·lel; sabrem reconèixer qui es reafirma en ficcions travades i per això mateix acaba rebent premis i reconeixement internacional, infal·lible manera d'esquivar denúncies;

qui recolza aquesta opció és qui vol una altra cosa;


la meva meta és la llibertat;
la meva única meta, la llibertat d'expressió; 
prou de marejar la perdiu: no s'hi val a penjar un rètol a l'esquena


rètol
brètol


dissabte, 2 de gener de 2016

NO ABARATEIXIS EL SOMNI, de Lluís Llach



No abarateixis el somni, 
res més que això tinc per dir-te, si vols. 
No abarateixis el somni, 
que és com l'estel que hi ha al fons del camí. 

Si cal, refarem tots els signes 
d’un present tan difícil i esquerp, 
però no abarateixis el teu somni mai més. 

Que ens han fet preu per viure 
i el viure a voltes té el preu de dir prou. 
Prou de renúncies mediocres 
que no ens permeten la història dempeus. 

Si cal, conviurem la misèria, 
però ha de ser sense engany, dignament, 
prou d’amenaces innobles 
amb la fam i el tronar dels canons. 

No abarateixis el somni, 
el teu estel que hi ha al fons del camí, 
no abarateixis el somni 
o et donaràs per menyspreu tu mateix. 




© Edicions l'Empordà
.