Els llibres que he publicat - 14+5

  • ELS LLIBRES QUE TINC PUBLICATS FINS ARA:
  • Rojo Flamingo - PROSA**
  • A tall d'aigua - POESIA**
  • Cordes - POESIA**
  • ***Un botó per cada trau - POESIA **
  • ***Weby i el viatge còsmic - infantil - Ed. Beascoa
  • *Weby y el viaje cósmico - infantil -Ed Beascoa
  • *Weby i els amics repetits - infantil -Ed. Beascoa
  • *Weby y los amigos repetidos -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuà juga a casa -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuá juega en casa -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuà juga al jardí -infantil -Ed. Beascoa
  • *Picuá juega en el jardín -infantil -Ed. Beascoa
  • ***He d'anar-me'n - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***Si es fa fosc - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***I, tanmateix, va ser una nena - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***Marques de trinxera - Relat amb CORNÈLIA ABRIL
  • ***Relats amb CORNÈLIA ABRIL**
  • ***Quídam, l'innominable - POESIA

dijous, 21 de juliol del 2016

E pur si muove!








palla


encara que no ho sembli això és el centre de Vic, en les dates del Mercat del Ram, orgull d'Osona i tot això, a la meva esquena hi hauria la Biblioteca Vic JT, i més enllà el carrer Verdaguer, la plaça, l'estació de tren...









dimecres, 20 de juliol del 2016

Poètica, III - Segimon Serrallonga


DAMUNT DEL PAPER BLANC


Damunt d'aquesta matèria
col·loco una altra matèria.


Tot és correcte,
si vull.


La llibertat transfigura
una bellesa en una altra.


Tot és més pur, tot humà,
si puc.


.



buidatge cultural

parlar de buidatge cultural podria semblar una redundància quan la veu del diccionari defineix buidatge com a operació de buidar un text, un escrit;
és un èmfasi buscat, volgut, atesa l'extensió d'aquesta idea: buidant, buidant, s'assoleix el no-res: un intent d'homicidi amb arma blava, silenciós, sense marca física, constant, de grup, infal·lible


però no existeix el crim perfecte

i sí existeix la vaga japonesa

la lluna plena ahir, des de casa meva
amb un mòbil precari


dimarts, 19 de juliol del 2016

encara Jimmy Savile


l'altre dia, 17 de febrer, vaig publicar una entrada amb el títol: el joc de les vuit diferències, amb un text breu i dues imatges: el rostre de Jimmy Savile i la figura d'un cocodril de l'artista M. Smith. - és aquest

el post acabava amb aquest plantejament: 'com pot ser que passin aquestes coses? però la meva curiositat a hores d'ara és una altra'





la curiositat, la qüestió que em plantejo és aquesta: el buidatge cultural

endavant, Jim, tu pots!

.

dissabte, 16 de juliol del 2016

divendres, 15 de juliol del 2016

no callarem: #cervelletic

avui he escrit unes paraules al twitter @MatildeNuri 
ens hem de treure la mordassa no volguda que portem a la boca
no callarem, NO CALLAREM, no callarem!


com a ciutadans sentim a vegades impotència 
però com a persones sabem què hem de fer:
confiar en la matèria primera del vers
               

el silenci s'adiu amb la reflexió 
però si callar ens fa còmplices de la barbàrie 
haurem d'enraonar 
quan i amb qui calgui 
sempre 
.

pau, sisplau, pau

en dies com avui, després d'agafar aire, m'agrada pensar que podríem canalitzar la frustració per fer-ne energia creadora; això no significa treure'n rèdit, més aviat voldria dir preparar les estratègies personals, que sempre haurien de ser singulars i factibles, i reconstruir la desfeta
creure en ferm que és possible viure en un món millor
i que és exigible a les nostres cosnciències viure
en pau
paz
paix
pace
peace
           pis pis pis que deia Pau Casals
                                           pau
ÁrabeSalam
Alemán: Frieden
Bengalí: Shanti
Bosnio: Spokoj
Búlgaro: Mir
Checo: Mir
Chino: Heping
                     Egipcio: Hetep
                     Euskera: Baké
                     Gallego: Paz

Japonés: Heiwa
Nigeriano: Udo
Noruego: Fred

Polaco: Pokojn 
Portugués: Paz


                     Rumano: Pace 
                     Ruso: Mire
                     Sudáfrica: Vrede
                     Tahitiano: Hau
                     Turco: Hasiti


pis pis pis
                peace peace
                                  pau paz hetep hau
                                                               mir salam

.

dimecres, 6 de juliol del 2016

sentit poètic d'Abbas Kiarostami (bis)

la política arriba a tots els racons, ens arrossega; potser està bé que sigui així, cap a on ens ha d'enlairar, ja ho sabem; ara tindrem tota la paciència; després, potser no tanta o gens:
en general, prefereixo tractar amb docents, persones que viuen per ensenyar i que aconsegueixen fer despertar interès per les matèries que imparteixen;




avui jo tinc el cap ple de poesia
amb Abbas Kiarostami, l'home que sabia ubicar portes enmig d'enlloc
poeta


un poema 
és un mòbil penjat en el no-res
absurd i real

lleuger i consistent

creïble











Des de Vic

avui a Núvol, article de Ricard Torrents, 'Literatura, que rima amb cultura' - AQUÍ

un fragment:


Qui ens ho havia de dir, però, que un dia caldria defensar de nosaltres mateixos la Literatura catalana i el seu ensenyament! Defensar-la justament ara que el sistema educatiu de Catalunya s’ha d’alliberar del setge a què les grans potències lingüístiques de França i d’Espanya fa segles que el tenen sotmès. Perquè costa de creure que des de l’Administració de Catalunya ajudem a aconseguir el que no va aconseguir el ministre Wert, de reduir l’espai de l’ensenyament de la Literatura catalana a l’Ensenyament Mitjà i al Batxillerat i, de retruc, a la Universitat on es formen els seus professors.
No s’ho creurien aquells professors de Literatura dels Col·legis de Sant Miquel o de l’Escorial o de l’Institut Jaume Callís o d’Òmnium Cultural, com Segimon Serrallonga, Armand Quintana, Joan Reig, Pere Farrés. Com no m’ho crec jo, perquè són més fortes en mi la racionalitat que aconsella no tirar pedres a la pròpia teulada i la confiança que la Història de la Literatura Catalana continuarà el seu relat.

Ricard Torrents és president de la Societat Verdaguer
i jo ex-alumne de l'Escorial i de Sant Miquel
.

dilluns, 4 de juliol del 2016

Expediente, de Imre Kertész


'...al leer las primeras palabras ya me avasalla y me aplasta la genialidad, extraña mezcla de deshinibición infantil y fanfarronería, y en el ambiente sofocante que crea sólo consigo respirar un poco por los resquicios que la vacuidad de la mentira me deja aquí y allá en el texto. Rápida y amarga asociación con mis propios diarios. ¿Cómo los había titulado? Diario de la galera. Al margen de las diferencias en cuanto a calidad y magnitud, el genio sólo puede sentitrse culpable en este país. En este mundo de Europa oriental, ¿a quién puede ocurrírsele considerarse un genio -salvo al antigenio, claro-, a unos cuantos usurpadores y asesinos de masas?'


EXPEDIENTE - Imre Kertész
fragment - pàg. 18-19
Galaxia Gutenberg
.

el raïm


per fer un bon vi cal
no espatllar -gaire- 
el raïm

és al camp 
on comença el procés





.



.

divendres, 1 de juliol del 2016

avui, Joana Raspall

avui, ens veiem a Sant Feliu de Llobregat 
homenatge 103 aniversari de Joana Raspall