diumenge, 10 de setembre de 2017

Carisma

Llegint els intercanvis de paraules que aquests dies es troben a les xarxes socials recordo la visita al Museu dels Escriptors, a Dublín. Una casa d'estil irlandès: totxana roja, porta blanca, petitona i ben acollidora. A l'interior hi ha una cambra amb les fotografies del rostre d'uns quants autors, a peu de quadre, unes frases, que avui serien tuits, i no precisament elogiosos des de la Irlanda rural cap a la privilegiada noble Anglaterra, i viceversa.

Perquè es veu que això d'anar pel món insultant s'adiu força amb la gent que es dedica a escriure. Afinar la ploma, vindria a ser, oi? Però, en canvi, a mi m'atrau tot just el contrari. Em sento bé en la companyia de persones respectuoses, que saben dir sis-plau o gràcies, et veig i et reconec, i totes les frases d'aquesta naturalesa que podem imaginar.

Amb el temps, m'he anat trobant amb una constant: de totes les persones que he conegut i tractat, només les que son  més intel·ligents m'han fer sentir intel·ligent a mi. M'han mostrat la seva visió particular dels assumptes de la vida i de la professió. En general, el gaudi absolut l'he trobat en la companyia de persones que al seu torn han conegut el plaer en la feina, en el hobby, en la manera d'anar fent, en l'amistat.
Tarannà, se'n diu, d'això. Temperament , i també carisma. El denominador comú en totes elles ha estat el comportament ètic, una honorabilitat certa, el respecte per l'alteritat.

No fa gaire he escrit en algun lloc que els estrategs de despatx s'equivoquen quan actuen com si tothom acceptés la guerra. No. La guerra només justifica la mentalitat bel·ligerant. O el seu derivat, el poder econòmic. Res més.
La pau és un privilegi que cal guanyar i al qual tenim accés tots, si volem. Sense necessitat d'afinar res. Sense forçar. Tal qual som
.

2 comentaris:

Sanzsoto ha dit...

No hay que pensar mucho para recurrir al insulto, conductas llenas de odio, egoísmo, violencia e indiferencia hacia el prójimo es algo demasiado común en la sociedad actual inmersa en lo que podría definirse como una gran crisis de valores. Mientras el conocimiento y la tecnología avanzan, la humanidad parece querer retroceder a aquellas etapas de la historia humana, donde prevalecía la violencia, la inmoralidad y el libertinaje como forma de vida, sin medir los resultados de tales acciones.

matilde nuri i espona ha dit...

s'equivoquen els estrategs de despatx que promouen la guerra i encara més si fan guerra bruta
la manera de viure està canviant

la civilització sempre avança encara que ho faci a saltirons i no en línia recta,, ;)

demà farem un pas endavant, Carmeta
un més
.