la llima dels "ismes"

em fa gràcia comprovar la feina lacerant que segeuixen fent els "ismes". Tothom té clar que el fanàtic és l'altre. Apa. I que la vehemència amb que -"jo"- expresso les idees està carregada de raons. Només faltaria.

Però ningú és infal·lible pel fet d'embolcallar-se amb la bandera d'una ideologia.

Seria força recomanable reconduir de tant en tant els pensaments. Propis i aliens. Pensar que potser hi ha alguna cosa, evident o no, que es pot replantejar: els conceptes, la manera d'actuar, els altres i les seves idees diferents, les sinèrgies, la meritocràcia i més.

Entra o no entra en els esquemes inamovibles de les estructures sistemàtiques, fer-se aquestes preguntes? La vida privada, per exemple, la de cadascú. La que ha de ser tothora a la casa de cadascú i prou.

Això sí que ha de ser infal·lible: deixar de ficar el nas on no cal ni convé ni pertoca.