dimecres, 29 de juliol de 2020

ESPÍGOL AL JARDÍ, de Montse Medalla

El llibre de M. Montserrat Medalla i Cufí  Espígol al jardí  fa un plantejament fibrós i directe

                          “de pensaments que acaben recollits en quaderns o guardats en                              capsetes de tresors i agendes velles que conservem sense saber ben bé per què.”

 

 Potser per explicar als altres i per explicar-se algun dia a una mateixa la vida viscuda, en els poemes no hi trobem l’artifici de la ficció, sols poesia vivencial, de la més difícil d'encarar. Sovint costa aconseguir el to quan es tracta de rescatar, amb força, el capítols que la memòria ha desat de manera íntegra, durant dècades. Convé no fer malbé res, amb els versos. Semblaria que l'escriptura recupera el record, però, de fet, és el cop i el ressò del cop; no necessàriament amb agitació, sinó amb aquella serenor que només s’obté després de l’entrega, amb totes les variants de l’estimació. Per mostra, el poema Esperança inútil.

 Un llibre de poesia, de lenta manufactura, que divendres dia 31 de juliol es presenta a la Biblioteca de Blanes. 

Jo hauria d'haver recitat el poema DISTÀNCIA, amb moltíssima il·lusió. Però hi ha restriccions en l'aforament i ho deixarem pendent per més endavant. 

Salut, M.Montserrat Medalla.

ESPÍGOL AL JARDÍ – Ònix Poesia

Maig 2020