dissabte, 12 de setembre de 2020

No fem tard enlloc

Ahir vam dir el poema NO FEM TARD ENLLOC del llibre A tall d'aigua - any 2013

I.


                     foravia!
la ginesta
i les tiges dretes del donzell
fan esmorteir una mena de ràtzia de sons guturals
les bambolines de paper d’estrassa     
 i els guarniments penjant del sostre

d’un sac buit els il·lusionistes
             en treuen conills
                  
la mentida porta inexorablement associada la mentida
la primera la segona i aquesta la tercera i aquesta la quarta
i això és ja un no acabar mai que emplena la llera dels rius
  
II.
  
i nosaltres som còdols
cop de roc
la tanca o el pom o bé la gesticulació nova
que tot d’una engega un relat incipient
pel qual els dies il·legibles  s'esdevindran llegibles
gràcies a la determinació de la gent
mot rere mot rere mot      
en línia i fil per randa               
 del text la idea


III.
  
hem après a separar el nyap del gra per a la mòlta
amb sedassos d’ordit acurat hem dut a terme
el complet procés de cerndre tota inventiva tòxica

meticulosament ho repetirem les vegades que calgui
no fem tard enlloc
no tenim pressa  ni fre


 Matilde Nuri i Espona

1 comentari:

Olga Xirinacs ha dit...

A vegades em trobo que no tinc pressa, però llavors se m'allarga el dia i les hores no acaben de morir.
A vegades em sento sense fre però llavors m'estavello contra els accidents del camí i prenc mal.
En canvi aprendria a ser ginesta, en la lentitud de la florida i en la pressa acurada de qui fa els poms.