Pàgines

dissabte, 15 de febrer del 2014

equilàter

ara, abans o més tard; la tecnologia fa visible a la pantalla les entrevistes que s'emeten en directe per la ràdio: l'encontre de Mònica Terribas amb Jaume Cabré i la música de Schubert de fons perfila tres cares iguals;  imatge i paraula i coherència d'un plantejament; o la pedagogia en el suggeriment 'si a algú li abelleix fer una segona lectura de 'Jo confesso', la possibilitat d'afinar; plaer, gaudi, sentit
.



6 comentaris:

  1. Et va agradar, "Jo confesso"? a mi em va encantar!

    ResponElimina
  2. Montse, ja saps què penso de Jaume Cabré: reuneix totes les virtuts!

    ResponElimina
  3. si, ho sé!

    es va estar set anys, per escriure aquest llibre! les coses importants són llargues...

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí, set o vuit anys, és que podia ser d'una altra manera?


      Elimina
  4. Jo espero trobar el temps per tornar-me'l a llegir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. hola, fanal!!
      temps, temps, temps: no ens hem d'avorrir mai, eh!

      Elimina