verament

ens commou llegir explanacions que reclamen decència; un gest concret i signat; estem farts de monòlegs, soliloquis, circumloquis, al·lusions i paraules abundoses que passen de llarg o per damunt de l'assumpte capital i no acaben de posar ordre al desgavell que, entre claudàtors i a posta, provoca el dit de ferro, un dit que prem l'ull aliè i no accepta queixes formals, i avisa: jo tinc més dits a les mans que tu ulls al cos;
nogensmenys, de demostracions d'integritat n'hi ha cada dia, i les prenem totes en consideració;
.