Pàgines

dilluns, 27 d’octubre del 2014

la classe

per descomptat que quan sorgeix un personatge sinistre, 'que es pensa que mana molt', i prohibeix cantar una cançó determinada el què de debò promou -i de quina manera!- és la reacció col·lectiva -una més, de tantes!- prou potent; a l'escenari, els músics van haver de fer canvis en el repertori, sí, però la gent que omplia la platea va entonar un clam comú -una vegada i una altra vegada i una altra!-
'si tu l'estires fort per aquí i jo l'estiro fort per allà, segur que tomba,
tomba, tomba, 
ben corcada deu ser ja...';

celebrem a propòsit les paraules que Jordi Graupera posa en boca de la professora hongaresa Ágnes Heller quan es recorda de Immanuel Kant: 'sabem que som lliures perquè coneixem el nostre deure'

l'article sencer, publicat a Núvol, és una meravella:  Ágnes Heller

en faig un tast: 'La classe és ella. Ella fent surf entre les nostres aproximacions pàrvules, provant d’extreure’n les preguntes pertinents.' 


4 comentaris:

  1. A mi em sembla que ja no estant els temps com per prohibir tant, perquè prohibir ja no funciona. Però molts no saben fer altra cosa i tenen molt poca imaginació.

    L'article molt maco!!! Hauria de llegir més sovint Núvol, la veritat és que no ho faig gaire. :(

    Bona setmana, guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. a mi també em sembla que prohibir demostra poca imaginació!

      Elimina
  2. Prohibit prohibir! recordeu? (si, sembla mentida que tot contiuï igual!) Si estirem tots... que caigui ja! Molt de temps no pot durar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. és una sensació ben estranya, aquesta d'haver de reivindicar L'estaca!

      Elimina