la mania que tenim els catalans

seguint una mica en la línia del post anterior, jo no practico el catalanisme ni el vigatanisme; sóc nascuda a Vic, i per tant sóc catalana i sóc vigatana; a més, tinc el costum quotidià d'estimar Catalunya i tot el que l'hi és implícit; de fet, no entendria una versió oposada a aquesta idea;

per altra banda, i per ser del tot imparcial, si anem al diccionari, ens adonem que vigatà o vigatana té doble accepció: vigatà,-ana [de Vic] I. adj. 1. Natural de Vic. 2. Relatiu o pertanyent a Vic o als seus habitants. 3. Habitants de Vic. 4. Nom donat als partidaris de Carles d'Àustria durant la guerra de successió, en oposició al terme botifler;

la figura del botifler sempre s'ha relacionat amb els partidaris del rei Borbó Felip V, i la paraula defineix a qui col·labora amb els enemics del seu país, o, també, i ja en sentit figurat, a qui és inflat, arrogant o presumit.
sense haver d'anar a teràpia -amb el diccionari a l'abast i amb alguna constatació evident en tenim prou-
el diccionari ens orienta amb la definició d'un altre concepte, que aplicaré en concret, evitant l'ús genèric per no ofendre a qui no toca: espanyar vol dir fer malbé, fer saltar el pany d'una porta
.